“No sabem del cert què passa. Fa dies que sentim trets. A vegades
trenquen la pau que es respira al vespre. Altres cops es fan sentir pel
matí quan anem a vendre l’okra al mercat. Les bombes que abans llençaven
a l’altra banda de la frontera, ara esclaten en els nostres camps.
Persones carregades d’armes venen a parlar amb els nostres caps. Diuen
que ens hem de marxar, que la nostra terra no és segura. Sheiks i Umdes
cada dia estan més preocupats. Rondinen en cercles com el vol dels
voltors. No troben una sortida. I és que no hi ha sortida més enllà del
nostre poblat. On volen que hi anem? Falten tantes llunes perquè arribin
les primeres pluges...!
Avui els soldats han tornat al poblat. La
seva expressió és diferent. No es volen seure a parlar amb els nostres
caps com han fet altres vegades. Estan impacients i ens aixequen la veu.
Ens ordenen marxar. Diuen que els rebels ja venen, que ens donem
pressa, que no tenim temps d’agafar res i que ens amaguem. Amagar-nos?
Però on? I fins quan!?”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada