27 de març del 2015



Lleida, al Sud d’Europa: En l'horitzó s'entreveu un nou clarejar, un nou despertar, un nou dia ple d'oportunitats, reptes i algun que altre mal de cap. Així podríem resumir a grans trets el que esdevé un dia qualsevol en els països desenvolupats i amb tota probabilitat el contrari en els països del tercer món. Tanqueu els ulls i obriu la porta de la imaginació, comença el viatge. Maban, zona central del continent africà: De sobte ens trobem fugint de casa nostra, deixantho tot enrere, intentant escapar de les bales que cada cop ressonen més a prop. Ens dirigim cap al país veí, es diu que allí ens acolliran en un camp de refugiats i podrem viure sense pors, sense perills, esperant que s’acabi el conflicte per poder tornar a casa. Una gran bola de foc impera en la catifa blava que s’estén sobre nosaltres, cada minut que passa notem més a prop la seva presencia al nostre clatell, deixant -nos cansats, famèlics i assedegats. Però una flama d’esperança crema dins nostre fent que no ens deixem anar. Donem una primera ullada al nostre voltant, tot el que aconseguim visualitzar serà el nostre lloc, el nostre espai, en definitiva el nostre món durant un temps indeterminat. El camí no serà fàcil, el camp com tot el que ens envolta no esta exempt del perill, les pluges inunden fins a l’últim racó, obligant a tancar carreteres i deixant-nos incomunicats, fent molt complicada l’arribada d’aliments, l’avió és l’únic mitjà de transport per fer-los arribar, el que implica unes restriccions contundents. Per sort, podem comptar amb l’ajuda de persones vingudes de fora, fan que tot sigui portable i treballen perquè la flama d’esperança que ens acompanya acabi sent un foc que escalfi i avanci sol cap a un futur millor. Ja podeu obrir els ulls, el viatge s’ha acabat. Ha arribat el moment d’extreure conclusions i valorar sensacions. Nosaltres ja ho hem fet i hem triat quin camí volem seguir. És el moment d'empatitzar amb els nostres homòlegs i reflexionar sobre com seria la vida si haguéssim nascut en un país que d'ençà que es va crear ha viscut immers en una guerra. Aquestes i d'altres inquietuds són les que ens han fet tirar endavant el projecte que ens transportarà al cor de l'Àfrica. Obrim les mans a la solidaritat, a posar el nostre granet de sorra conjuntament amb tots vosaltres. Torneu a tancar els ulls, un nou repte ens espera. Propera parada Bunj Town al Sud-Sudan, fem possible el que necessiten, fem possible una escola!!

Revista Jesuïtes Lleida. Març 2015, Núm 5.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada