27 de març de 2015

Premi a la solidaritat : El projecte “Solo nos separa un puente”

| 27-03-2015

Un grup de nois/es del col·legi Jesuïtes Lleida Col·legi Claver han rebut un premi de 1.000 euros al superar la primera fase del concurs “Historia en red ¿Nos cuentas tu historia?” organizat per la fundació “Lo que de verdad importa” vinculada a Bankia. Aquest reconeix a joves espanyols que s’uneixen i mobilitzen per a realizar alguna activitat solidària i altruista a favor d’una ONG, Fundació o Associació. El projecte presentat “Solo nos separa un puente” preveu recaptar diners per a la formació de professionals de l’educació als camps de Mabán, al Sud Sudan, una de les zones més empobrides del planeta.


Lleida, al Sud d’Europa: En l'horitzó s'entreveu un nou clarejar, un nou despertar, un nou dia ple d'oportunitats, reptes i algun que altre mal de cap. Així podríem resumir a grans trets el que esdevé un dia qualsevol en els països desenvolupats i amb tota probabilitat el contrari en els països del tercer món. Tanqueu els ulls i obriu la porta de la imaginació, comença el viatge. Maban, zona central del continent africà: De sobte ens trobem fugint de casa nostra, deixantho tot enrere, intentant escapar de les bales que cada cop ressonen més a prop. Ens dirigim cap al país veí, es diu que allí ens acolliran en un camp de refugiats i podrem viure sense pors, sense perills, esperant que s’acabi el conflicte per poder tornar a casa. Una gran bola de foc impera en la catifa blava que s’estén sobre nosaltres, cada minut que passa notem més a prop la seva presencia al nostre clatell, deixant -nos cansats, famèlics i assedegats. Però una flama d’esperança crema dins nostre fent que no ens deixem anar. Donem una primera ullada al nostre voltant, tot el que aconseguim visualitzar serà el nostre lloc, el nostre espai, en definitiva el nostre món durant un temps indeterminat. El camí no serà fàcil, el camp com tot el que ens envolta no esta exempt del perill, les pluges inunden fins a l’últim racó, obligant a tancar carreteres i deixant-nos incomunicats, fent molt complicada l’arribada d’aliments, l’avió és l’únic mitjà de transport per fer-los arribar, el que implica unes restriccions contundents. Per sort, podem comptar amb l’ajuda de persones vingudes de fora, fan que tot sigui portable i treballen perquè la flama d’esperança que ens acompanya acabi sent un foc que escalfi i avanci sol cap a un futur millor. Ja podeu obrir els ulls, el viatge s’ha acabat. Ha arribat el moment d’extreure conclusions i valorar sensacions. Nosaltres ja ho hem fet i hem triat quin camí volem seguir. És el moment d'empatitzar amb els nostres homòlegs i reflexionar sobre com seria la vida si haguéssim nascut en un país que d'ençà que es va crear ha viscut immers en una guerra. Aquestes i d'altres inquietuds són les que ens han fet tirar endavant el projecte que ens transportarà al cor de l'Àfrica. Obrim les mans a la solidaritat, a posar el nostre granet de sorra conjuntament amb tots vosaltres. Torneu a tancar els ulls, un nou repte ens espera. Propera parada Bunj Town al Sud-Sudan, fem possible el que necessiten, fem possible una escola!!

Revista Jesuïtes Lleida. Març 2015, Núm 5.

23 de març de 2015

Projecte solidari “Un pont amb Sudan del Sud”:

Sudan del Sud, el país més jove i pobre de l’Àfrica, està patint actualment una situació desesperant.
El seguit de conflictes bèl·lics que s’han dut a terme i la poca implicació del govern per solucionar la situació de pobresa, ha provocat que milers de persones s’hagin traslladat a camps de refugiats amb l’esperança de salvar les seves vides.
Aquestes persones sobreviuen gràcies a la col·laboració d’ONGs i els seus voluntaris que intenten ajudar en tot el que faci falta.
És per això, que un grup de joves d’entre 15 i 18 anys de Jesuïtes Lleida, Col·legi Claver s’ha ficat en marxa per tal d’intentar aconseguir que l’educació també sigui present en aquest racó del món anomenat Sudan del Sud. De l’educació neix el saber, i el saber ens permet analitzar el que estem vivint i trobar solucions.
Aquest projecte es va iniciar a partir d’un concurs organitzat per Bankia consistent en presentar una proposta/campanya solidària per tal d’intentar ajudar als que més ho necessiten
El col·legi Claver manté amb  Sudan del Sud una vinculació molt directa gràcies a la presència allà d’un professor del propi centre, el jesuïta Àlvar Sanchez. Aquest grup de joves ha dissenyat  un seguit d’idees per tal que la proposta del concurs vagi encarada a construir una escola que pugui garantir les eines bàsiques perquè totes aquestes persones tinguin un mínim de coneixements i, per tant, d’autonomia personal.
En aquest moment, alumnes, educadors, l’AMPA i altres col·laboradors, treballen conjuntament per elaborar el projecte i donar a conèixer una realitat que no ens hauria de resultar indiferent.
Amb l’objectiu d’aconseguir la màxima difusió del projecte per les xarxes socials, hem dissenyat un bloc on anirem informant de l’evolució de la iniciativa. Aquest bloc (http://pontsudsudan.blogspot.com.es/?m=0) vol ser una finestra oberta a tota la societat per tal que qualsevol concepte de solidaritat i iniciativa es puguin canalitzar de la forma més pragmàtica possible.

Hola a tots i a totes!
Bankia ens acaba de comunicar que el nostre projecte “Un pont amb Sudan del Sud” no ha estat seleccionat per passar a la final del seu concurs solidari.

Per sort o desgràcia, aquesta ha set la seva decisió, i això no ens atura. Des d’aquest moment, l’equip del projecte es motiva i es compromet en seguir endavant i lluitar fins aconseguir el que tant estem desitjant. Els nens de Sudan del Sud necessiten l’escola, i nosaltres farem tot el possible per complir aquest somni.
Ara més que mai necessitem la vostra ajuda i màxima col·laboració en totes les activitats que estem preparant.
Això tot just comença!!! ‪#‎DENORDASUD‬

18 de març de 2015

CINQUENA SETMANA DE QUARESMA



 ESPERANÇA
 
Un deixeble que cercava la saviesa va preguntar al Mestre què havia de fer per trobar-la. El Mestre li va dir: “Intenta fer el següent: tanca els ulls i imagina’t a tu mateix i a tot ésser vivent caient per un precipici. I mira de comprendre que cada cop que intentes agafar-te a alguna cosa per frenar la teva caiguda, allò també cau amb tu.”
Des de que vaig arribar aquí, no deixa d’impressionar-me la manera com els refugiats i desplaçats són capaços d’oferir-se bondat i ànims enmig d’un entorn que sovint convida a la deseperança. La seva vida està amenaçada. I davant d’això, prefereixen obrir-se a la bondat i tendresa a tancar-se en la seva dissort.
Què és el que fa que, davant de l’amenaça de la pròpia vida, vulguem oferir el millor als altres, vulguem evitar el seu patiment i desitgem compartir amb ells el plaer de les coses senzilles de la vida?
El gest d’aquestes persones s’obre pas com un feix de llum en la fosca. I així ho expressen cada Nadal: decorant amb colors plens de vida el lloc on viuen.
Per ells i per nosaltres, l’esperança és decidir viure el temps que ens queda estimant.
.

11 de març de 2015

QUARTA SETMANA DE QUARESMA


 INCERTESA
 

No sabem del cert què passa. Fa dies que sentim trets. A vegades trenquen la pau que es respira al vespre. Altres cops es fan sentir pel matí quan anem a vendre l’okra al mercat. Les bombes que abans llençaven a l’altra banda de la frontera, ara esclaten en els nostres camps. Persones carregades d’armes venen a parlar amb els nostres caps. Diuen que ens hem de marxar, que la nostra terra no és segura. Sheiks i Umdes cada dia estan més preocupats. Rondinen en cercles com el vol dels voltors. No troben una sortida. I és que no hi ha sortida més enllà del nostre poblat. On volen que hi anem? Falten tantes llunes perquè arribin les primeres pluges...!
Avui els soldats han tornat al poblat. La seva expressió és diferent. No es volen seure a parlar amb els nostres caps com han fet altres vegades. Estan impacients i ens aixequen la veu. Ens ordenen marxar. Diuen que els rebels ja venen, que ens donem pressa, que no tenim temps d’agafar res i que ens amaguem. Amagar-nos? Però on? I fins quan!?


10 de març de 2015

DIA DE SANT IGNASI

En motiu de la celebració de la festivitat de Sant Ignasi al Col·legi Claver de Jesuïtes-Lleida, l’Àlvar Sánchez sj. ens ha fet arribar el seu testimoni per poder-lo oferir a tota la Comunitat Educativa. L’Àlvar treballa en la zona de Maban, a Sudan del Sud, en un camp de refugiats sudanesos que fugen de la guerra del Sudan, el país veí que hi ha just al nord. En aquest camp, el JRS ( Servei dels Jesuïtes als Refugiats ) es dedica a restablir l’educació dels infants. El testimoni de l’Àlvar Sánchez sj. pretén sensibilitzar als nostres alumnes, professors i famílies, de la dura realitat que viuen milions de persones desplaçades i seri refugiades que hi ha al món.
Sergi Rosell


5 de març de 2015

NOTICIES DES DE MABAN, SUDAN DEL SUD.

Estimats amics i família,

Us enviem aquest petit resum de la feina que portem entre mans a Maban, Sudan del Sud, amb el desig de fer-vos partíceps del que vivim. Aquí hi portem quasi mig any amb el Servei Jesuita als Refugiats (JRS). 
També us volem convidar a unir-vos a nosaltres en l’intent d’ajudar les persones refugiades d’aquesta regió i així poder compartir junts el motiu de la seva alegria. 

Què hem fet?

Formació de professors
127 professors refugiats i 48 professors de la comunitat local han completat el nostre curs de formació amb el propòsit que l'educació pugui arribar a més persones i així construir un demà millor per a tots. 
Esports per a joves als camps de refugiats.
Segurament, la intervenció amb més impacte en la comunitat de refugiats: convivència, proposta d’oci, hàbits de salut i resolució de conflictes tot en una mateixa activitat.
Visites a casa dels més vulnerables.
És la nostra activitat estrella i un dels irrenunciables del JRS: servir, acompanyar i defensar les vídues, els orfes, els ancians, les persones amb disminucions...
Pastoral, Eucaristies els Diumenges, formació de catequistes.
Perquè hi ha una esperança que sobreviu a tota adversitat i és font de consol i alegria, compartim i celebrem la nostra fe en el Déu de Jesús en aquesta convulsa terra d’exili i acollida

Quins han estat els reptes?

Inseguretat
El conflicte ja porta un any i ha desplaçat prop de 2 milions de persones al país i més de 4 millions de persones necessiten urgentment ajuda humanitària. A l’agost degut a la insegurerat vàrem haver de ser evacuats. 
Fortes pluges i inundacions
La mateixa aigua que podria ser una benedicció es converteix en un motiu més de desplaçament forçós per una població desprovista d’una infraestructura adequada i d’uns recursos mínims.
Manca d'aliments
Amb unes carreteres molt deficients i tancades al trànsit durant els mesos de l’estació de pluges, l’única forma d’abastir d’aliments a la població refugiada és per avió. L’encariment de la distribució imposa restriccions i una dieta bàsica molt limitada.

Què volem fer l’any 2015?

  • Seguir formant els professors.
  • Oferir anglès a 900 adults.
  • Començar una escola bressol per 90 infants.
  • Recolzar 6 escoles primàries i una escola d'educació secundària.
  • Renovar algunes capelles destruïdes durant la guerra.
  • I moltes altres coses.
Malgrat els reptes ens sentim molt agraïts de poder ser aquí a Maban acompanyant aquest poble. Sovint recordem que Jesús també fou un refugiat (Mt 2, 13-15).
 Ens acomiadem amb l’esperança que la pau finalment arribarà   aquest racó de món. Ens sentim molt estimats per tots vosaltres.
Àlvar Sanchez i Pau Vidal


4 de març de 2015

TERCERA SETMANA DE QUARESMA


                                                        PREGÀRIA
 

 Com una esperança que sobreviu a tota adversitat i 
és font de consol i alegria.

  Com l’esguard serè de qui somriu i estima.

  Com un senzill cant de plany i vida.

 Com l’arbre tendre que els embats dobleguen i  mai   el trenquen.

  Com el foc de casa que a tothom escalfa.

  Com una carícia que perdona i reconcilia.

  La seva fe és com els ulls dels infants, tan oberts a la vida.

  És el lloc on Jesús fa estada, la terra des d’on ens crida.