28 de desembre de 2015

Bon Nadal des de Maban.

Dec 2015 - From Mabaan, South Sudan

Estimada família i amics,


BON NADAL i MOLTES GRÀCIES DE TOT COR!

Ja en el 2014 i tot al llarg del 2015 molts de vosaltres ens heu ajudat molt generosament, i us n'estem immensament agraïts. Els projectes del Servei Jesuita als Refugiats que duem entre mans ens omplen d'il·lusió, malgrat els reptes.

Gràcies a vosaltres hem pogut gaudir del regal més estimat: compartir la vida amb els nostres germans refugiats i desplaçats. Amb ells us donem les gràcies per haver-nos ajudat a servir, acompanyar i defensar la vida en aquesta terra tan castigada. Avui volem celebrar amb vosaltres l’esperança que junts hem vist créixer. Amb el desig de compartir aquest do, us fem arribar la nostra felicitació de Nadal.

Agraïts perquè un any més, una bona colla de professors ha triat seguir al costat dels seus alumnes i apostar amb coratge per la seva formació.

Agraïts perquè allà on cap infant no gaudia d’educació, avui una escola bressol els acompanya amb senzillesa i dedicació. (més fotos aquí).

Agraïts perquè una alegria que tot ho pot i que res no l’estronca, segueix il·luminant els rostres de tots.

Agraïts perquè a qui li havien pres la veu, ha pogut explicar la seva història amb unes paraules que bateguen en el cor de molts. (Podeu veure els videos de la professora Leila aquí i aquí)

Agraïts perquè no hi ha mancança de mitjans prou poderosa que aturi el discret i agosarat batec de l’educació.

Agraïts perquè actualment una generació de noies està somniant el futur d’una manera nova, amb llibertat i il·lusió.

Agraïts perquè també aquí, en aquest racó de món, podem compartir la tradició rebuda i oferir una educació de qualitat al servei de la justícia i d’una vida digna per a tots.

Agraïts perquè allà on la vida es veu més amenaçada i apartada de la vista del món, la presència d’un Déu de tendresa es regala amb alegria, escalf i consol.

Agraïts perquè els més vulnerables ens han mostrat una fortalesa i una alegria que ens encoratja a seguir endavant.

Agraïts perquè els joves ens han ajudat a celebrar amb esperança renovada els 35 anys del Servei Jesuita als Refugiats (JRS).

Refugiats, desplaçats interns i població local, tots ells germans i germanes
en el nostre caminar en aquest racó de món,
Maban, Sudan del Sud.

Un any més, gràcies de nou per recordar-nos.
Units en el cor dels pobres que és el cor de Déu

Alvar Sánchez, SJ i Pau Vidal, SJ
(podeu veure una entrevista recent a en Pau aquí)
En bona Companyia, tot gaudint d'un bon regal de Nadal: casa nostra recentment decorada per les dones de la parròquia.

Si vols col·laborar

Pots fer un ingrés o transferència al compte següent:
ES10 2100 3205 1122 0036 2790
Compañía de Jesús Provincia de España- Misión y Desarrollo.
(mencioneu Pau Vidal / Alvar Sanchez JRS)
*Si vols un certificat per desgravar, si et plau contacta en Carles Riera:
rieracar@jesuites.net

També pots fer un donatiu on-line a
JRS international webpage
(mencioneu JRS Maban, South Sudan)




 
  Els alumnes de l'escola bressol de Gulawein (Bunj) cantant plegats cada matí per començar el dia.
 

22 de desembre de 2015

Acompañar en el exilio: la vida en los campos de refugiados.

Jesuïtes CatalunyaEn un momento en que el continente europeo se plantea cómo responder a la crisis de refugiados, es necesario recordar que en el mundo más de 60 millones de personas se encuentran refugiadas o desplazadas, a causa de persecuciones, conflictos, violencia generalizada o violación de los derechos humanos. El Servicio Jesuita a los Refugiados es una de las organizaciones que trabaja para acompañar a estas personas, y lo hace especialmente atendiendo a la población más vulnerable y con proyectos educativos y de apoyo psicosocial, entre otros.
En los campos de refugiados de Maban, en Sudán del Sur, dos jesuitas catalanes, Pau Vidal y Álvar Sánchez, trabajan acompañando a los refugiados y desplazados internos. “Vivir en un campo de refugiados significa tocar el fracaso del mundo”, explica Pau Vidal, “las consecuencias de una injustigica estructural muy grande”. A pesar de todo, uno de sus retos es dar sentido al tiempo de exilio y evitar que se conviertan en años perdidos. De ahí la importancia de impulsar proyectos educativos, que permitan construir un futuro mejor. Recogemos su testimonio en este vídeo.


10 de desembre de 2015

Una escola sense llibretes ni cadires.

Un dels reptes de Sudan del Sud és escolaritzar a tots els seus nens. El percentatge de matriculats en Primària és d'un 42% i només un 10% aconsegueix acabar el cicle complet. El dret a l'educació és un somni.
Aquest article de Sebastián Ruiz al País, analitza la realitat educativa d'aquest jove país.
Duku Francis Danson és l'especialista en educació i adolescents d'Unicef en Bor i té una resposta contundent per a la majoria dels problemes que sofreix el país:

"Quan s'apaguin les armes, quan se silenciï cada metralleta, quan tots puguem sortir al carrer com a germans que som, el país començarà a caminar cap a la independència que aconseguim en 2011".

Com veu la situació actual en matèria d'educació?

"Ha millorat alguna cosa des dels últims mesos: més de 200.000 nens han començat a anar a escola durant el conflicte; s'han format a gairebé 6.000 persones, entre professors i associacions de suport en cas d'emergència; s'han rehabilitat unes 400 classes...Però des de l'Estat les respostes a les necessitats dels nens a les zones més afectades són limitades, així que els organismes internacionals i oenegés han de seguir recolzant per a aquesta labor".

Podeu llegir l'article d' El País seguint aquest enllaç.


1 de desembre de 2015

Nens soldats.

Aquesta setmana hem pogut llegir a La Vanguardia un article colpidor que fa referència a la situació de milers de nens i nenes a Sudan del Sud.
La situació dels nens a Sudan del Sud, lluny de millorar, sembla haver empitjorat en 2015. Segons les últimes dades ofertes per l'agència de Nacions Unides per a la Infància (UNICEF), des que es va iniciar el conflicte al país més jove del món, fa tan sols dos anys, uns 16.000 petits s'han convertit en "nens soldat ".
Els nens són enviats a primera línia o són missatgers o servidors, les nenes són usades com a esclaves sexuals.
Podeu llegir l'article complert en el següent enllaç.

NENS SOLDATS A SUDAN DEL SUD



27 de novembre de 2015

El dia a dia al camp de reugiats.



En Pau Vidal ens explica el dia a dia al cap de refugiats de Maban, on, juntament amb l'Àlvar, treballa cada dia per donar esperança als refugiats.


21 de novembre de 2015

Jambatan 2016

L'equip del projecte Jambatan: un pont amb Sudan del Sud no para. Després del concert a la Sla Manolita amb els grups A l'atzar i Sansonite, ja estan preparant la propera "moguda".
Hem preparat un vídeo per donar a conèixer l'acte central de la nostra campanya, per implicar més persones en aquest projecte que ha d'ajudar a crear una escola per lluitar contra la pobresa i la guerra.





JAMBATAN 2016 from Sergi Rosell Urchulutegui on Vimeo.

28 d’octubre de 2015

Concert pro Jambatan

Prepareu els malucs perquè aviat arriba el concert a la Sala Manolita, i aquest any serà amb molt de ritme !!!

Reserveu-vos el divendres 20 de Novembre, a partir de les 21:00 h i fins a mitjanit; tindrem la Sala Manolita en exclusiva per a nosaltres.

Però... Què ens espera?
Començarem amb alumnes de la nostra escola, que de ben segur ens faran gaudir de valent amb la seva música; ells són els ALATZAR !!!

Després, amb un so caribeny per no parar de ballar en tot moment, el millor grup lleidatà de música tradicional cubana versionant temes del son cubà , bolero, cha cha cha, salsa i mambo; ells són els SONSONITE !!!

A més a més, durant el concert, pots participar en el concurs de ball caribeny, amb premis sorpresa per a les parelles guanyadores. Esteu tots convidats !!!

El preu de l’entrada serà de 10 €, i ja la podeu comprar a la recepció de  l’escola, mitjançant la plataforma de l’AMPA (ampaclaver.xopie.com), o bé directament a membres de la junta i alumnes de batxiller.

Com a projecte de l'AMPA en el què col·laboren alumnes i professors del cole, destinarem beneficis al projecte del Sud-Sudan.

No ho dubteu més i apunteu-vos,  tornarem a reviure una gran nit en companyia de la millor família... la família CLAVER !!!
Junta de l'AMPA Claver


4 d’octubre de 2015

Europa desperta

Finalment Europa desperta al drama humà de milions de persones refugiades arreu del món, ara que truquen a la porta amb imatges brutals.

Endavant companys, cal anar més lluny, ara és l'hora favorable ara és el temps de la solidaritat i l'acollida incondicional.(2 Cor 6,2)

Aquí podeu trobar un article que en Santi Torres i jo vàrem escriure al Juliol i surt publicat en el moment oportú.



Quaderns de Cristianisme i Justícia



Pau Vidal.

13 de setembre de 2015

Jambatan

Aquest matí, dins de la missa d'inici de curs, s'ha presentat el nom oficial de la nostra campanya: Jambatan, que en una de les llengües que es parla a Sudan del Sud vol dir Pont.
Pont com el que estem bastint entre els alumnes, exalumnes, pares i educadors de la nostra escola i el camp de refugiats de Maban on hi viuen entre ells el Pau Vidal s.j. i l'Àlvar Sanchez s.j. exalumne i exprofessor nostre.
El director de l'escola, Javier Puyol, en nom de la comisió del projecte Jambatan, ens ha anunciat l'acte central d'aquest curs que comencem: el 9 d'abril estem tots convocat a la LLotja de Lleida per participar en un macrofestival que duran a terme els nostres alumnes. 
Vinga ja us ho podeu anotar a l'agenda.




 

6 de setembre de 2015

Setembre 2015

Des del camp de refugiats de Gendrassa, a Maban, al nordest del país més jove del món, el Sud Sudan, els nostres amics Àlvar Sànchez sj. i Pau Vidal sj. ens envíen una mostra d'afecte i agraïment per l'ajuda rebuda durant el passat curs acàdèmic. El darrer 26 d'agost es va signar un tractat de pau entre el President del Sud Sudan i els rebelds. Desitgem que representi ben aviat una millora de la seguretat i de les condicions de vida per a les famílies refugiades.



UN PONT ENS UNEIX AMB EL SUD SUDAN from Sergi Rosell Urchulutegui on Vimeo.

31 d’agost de 2015



GRACE AKON,

LA NENA QUE VA VOLER ESTUDIAR

XAVIER ALDEKOA MINGKAMAN. SUDAN DEL SUD

(De la Vanguardia, 31 agost 2015)

Grace Akon, la nostra petit heroïna


Grace Akon ja feia una estona que tremolava de por quan un cop sec amb la culata d’una pistola la va fer caure. Encara atordida, va pensar que amb 16 anys era massa jove per morir. Un home armat amb una AK47 se li va acostar i li va advertir que l’hi preguntaria per última vegada: volia tots els diners que portés.

Que la Grace insistís que no tenia res malgrat que amagava cent dòlars entre la roba és possiblement la màxima demostració de les ganes d’aprendre.
La Grace va arriscar la vida perquè aquests diners eren la seva última opció per tornar a estudiar. Aquesta és la història de com la nena més llesta del Sudan del Sud va travessar un país en guerra, va esquivar matances i l’assalt d’uns bandits perquè un bon dia un metge jubilat de Barcelona va decidir donar-li una oportunitat.
Vaig conèixer la Grace l’estiu de l’any 2013 a Mingkaman. En aquell assentament de desplaçats al costat del Nil Blanc, al centre del país, més de 9.000 persones es refugiaven en cabanyes de branques després de fugir dels combats a Bor, una ciutat uns cinquanta quilòmetres més al nord.
Prima i alta, la Grace em va preguntar amb una veu aflautada si la podia ajudar. Ja no va parar de preguntar. En el reportatge “ En depèn el futur ”, publicat poc després a La Vanguardia, vaig escriure això sobre ella: “ Ho confesso abans que continueu llegint: sé que no trobaré una nena tan brillant, tan desperta i amb tantes ganes d’estudiar com la Grace.(...) Li vaig preguntar quin era el principal problema al campament. A la vora del riu, s’aixecaven centenars de botigues, no hi havia electricitat, ni aigua potable i la dependència de l’ajuda humanitària era total. Però la Grace no s’ho va pensar: “ El principal problema ? Que no hi ha escola; vuit mesos ja ”, va dir.
Amb prou feines era una adolescent, però, potser perquè havia vist coses que ja no podria oblidar, anhelava aprendre en pau.
Volia estudiar Medicina”.


GENEROSITAT 
Després de llegir a ‘ La Vanguardia’ 
sobre la Grace, un metge català 
li va voler pagar els estudis.

Pocs dies després, ja de tornada a Barcelona, em va sonar el mòbil. Un metge jubilat, que no va dir com es deia, havia llegit la història al diari i s’oferia a pagar els estudis de la Grace. Vaig trigar tres setmanes a localitzar-la perquè, com que no hi havia electricitat a l’assentament, la Grace només podia carregar el telèfon quan els cooperants d’una oenagé visitaven la zona. Quan per fi la vaig trobar, amb prou feines vaig poder anunciar-li la notícia i la conversa es va tallar.
Aleshores jo no ho sabia, però amb allò n’hi va haver prou, perquè de vegades amb una promesa de futur n’hi ha prou quan no es té res més.
La Grace recorda bé aquella trucada. “ Va ser una felicitat que va arribar del no-res. Ho havíem perdut tot, em sentia malalta, pensava que la meva vida s’havia acabat i de sobte... ah!, la vida és una sorpresa!”, explica.
No tenia cap manera de tornar a contactar amb mi, o sigui que la Grace va apostar a tot o res: com que les escoles del país estaven tancades, va decidir que alimentant-se de galetes i cacauets, per arribar a la frontera de Kènia.

Els combats cosien tot el trajecte i el viatge era tan perillós – uns rebels van massacrar tots els passatgers d’un autobús a la mateixa ruta per on ella havia de passar l’endemà – que alguns companys de viatge van decidir no continuar.
La Grace no ho va dubtar. “ Havia d’aconseguir-ho, tornar no era una opció ”, diu. Quan per fi va creuar la frontera, sense diners ni possibilitat de demanar ajuda, va haver de córrer per la seva vida durant tres dies. “ Una nit em van despertar els crits.
Vénen els nuer, vénen els nuer! Ens venien a buscar amb matxets i pals. Estava molt cansada, però vaig córrer tant com vaig poder, pensava que el cor m’explotaria.
Van matar molta gent ”, explica.
   VIATGE PERILLÓS
Durant les tres setmanes
de ruta cap a Kènia
es va escapar de matances i assalts
Gairebé un mes després de la breu conversa per telèfon amb aquest periodista, la Grace va arribar al seu objectiu: Bungoma, una ciutat a l’est de Kènia.
Completament aliè a la seva odissea, pensant-se que encara estava incomunicada al camp de desplaçats del Sudan de Sud, pendent d’una promesa, el 24 de novembre a les 12.45 del migdia vaig veure com s’obria una finestra de conversa del meu compte de Facebook.
—“ Hola, Xavi, sóc la Grace.
Com estàs ? Truca’m. Sóc a arribaria com pogués a la veïna Kènia per trobar-ne una. Abans de pujar-la a la llanxa amb què va començar una odissea pròpia d’herois hel · lens i no d’una nena adolescent, el seu pare va resar mil vegades per ella, li va regalar una llibreta verda amb consells escrits a mà i li va col · locar tots els estalvis de la família a la motxilla: 130 euros. “ Ens vam abraçar i vam plorar molt, però alhora érem feliços. Ho havia d’ aconseguir per la meva família ”, diu.
Aquell dia, la Grace va encetar un viatge de tres setmanes i més de 3.000 quilòmetres, dormint en autobusos o al carrer i Kènia. He vingut perquè aquí hi ha escoles ”, va escriure.
                                                                                           
Vuit mesos després de començar l’escola, la Grace somriu quan li dic que s’ha engreixat.
Troba a faltar els seus pares i els seus quatre germans – Mabior, Anna, Amose i Malith–. “ Tant de bo ells també poguessin estudiar ”, diu amb desig. Encara li costa parlar amb la llengua suahili, nova per a ella, i ha fet un munt d’amics, explica. I també porta una sorpresa:
– Tinc els resultats dels exàmens – diu –, i saps què ? Sóc la 9a estudiant amb més bones notes de cent alumnes!

11 d’agost de 2015

Emergència a Sudan del Sud

As the humanitarian crisis in South Sudan worsens, humanitarian agencies are under increasing pressure to provide basic live saving services. However, in a country where education services are far from sufficient, extending learning opportunities to displaced persons must also be prioritized.

“Life is not only about a body to be fed, a body to be sheltered but life is also about meaning, learning and preparing for a future,” said Pau Vidal SJ, JRS Project Director in Maban, South Sudan.

In Maban, South Sudan JRS prioritises educational opportunities for those on the margins by training 100 teachers from refugee and host communities in English and teaching methodology as well as social studies, science and math.


The JRS team in Maban also provides early childhood education, adult English literacy courses, pastoral accompaniment and psychosocial services.

This video was produced by Andrew Ash.

Mentre la crisi humanitària en Sudan Del sud empitjora, les agències humanitàries són sota pressió creixent per proporcionar serveis  bàsics a la població. Tanmateix, en un país on serveis d'educació són lluny de ser suficients, extendre les oportunitats d'aprenentatge a persones desplaçades, també ha de ser una prioritat.

La vida no és només sobre alimentar-se i estar sota cobert, també tracta sobre significat, aprenentatge i preparar-se de cara al futur, , ens diu Pau Vidal S.J.  Director de Projecte del JRS en Maban, Sudan del Sud.

A  Maban, el servei de jesuïtes pels refugiats (JRS) prioritza les oportunitats d'educació per aquells que viuen aïllats, formant 100 mestres refugiats i de centres d'acollida en Angles,  ensenyant la metodologia aixi com  estudis socials, ciències i matemàtiques


L'equip JRS al Maban, també proporciona educació per als més petits, cursos d'anglès per adults, acompanyament pastoral i serveis psicosocials

Aquest vídeo ha estat produït per Andrew Ash

.

16 de juliol de 2015

ANEU-VOS PREPARANT



El dimarts passar, un grup de gent del Claver ( pares, alumnes, exalumnes, pares d'exalumnes, direcció, professors....) ens vam aplegar per recollir una proposta del grup d'alumnes que estan tirant endavant el nostre pont particular amb Sudan del Sud.
No us podem explicar encara de que va tot, només PREPAREU-VOS  per que la farem grossa!!!!





6 de juliol de 2015

Xarrada d'en Pau Vidal S.J.

El divendres en Pau va compartir, amb tots els que ens vam aplegar a la Parròquia de Sant Ignasi, la seva experiència i el seu testimoni personal al camp de refugiats de Maban on porta a terme la seva tasca humanitària juntament amb l'Àlvar.

Us deixem la presentació amb la que va acompanyar la seva xerrada.

1 de juliol de 2015

Els alumnes de 5è i 6è amb Sudan del Sud

Els alumnes de 5è i 6è de primària també han volgut posar el seu gra de sorra en aquest gran projecte que uneix a tota la família Claver; Un Pont amb el Sudan del Sud, per a construir una escola infantil al camp de refugiats de Maban. Els alumnes han seguit de ben a prop aquest projecte al llarg del curs i han pogut col·laborar-hi econòmicament amb diners recollits en el tradicional mercat del bescanvi que des de fa molts anys preparen per a la resta de companys de primària i educació infantil. Aquesta aportació econòmica l’han lliurada a la direcció de l’escola perquè els la faci arribar a l’Àlvar i al Pau, els dos jesuïtes catalans que lideren aquesta iniciativa a través del Servei Jesuïta al Refugiats.

24 de juny de 2015

Xerrada de'n Pau Vidal s.j.

"Divendres que ve, 3 de juliol, a les 20h30 a la Parròquia Sant Ignasi de Lleida tindrem al Pau Vidal, jesuïta que està treballant amb el nostre estimat Alvar Sánchez al Sudan del Sud. Ens explicarà amb ajuda d'imatges com està la situació allà. Tothom està convidat".



22 de juny de 2015

Compartim alguna de les imatges del que vam viure el passat dissbte a River: Lleida X Sudan del Sud.

Gràcies a la col.laboració de tots, vam guadir d'una nit de música, màgia i bon rotllo.

Gràcies als que ens van acompanyar i als que ho van fer en la distància.








17 de juny de 2015

La Festa Claver amb Sudan del Sud



Aquest dissabte passat la Festa Claver es va sumar un cop més al projecte Un Pont amb Sudan del Sud #denordasud.

A causa de la pluja, algunes de les famílies assistents ens vam aplegar en l’església, i això va donar lloc a un dels moments més entranyables que s’han viscut en una Festa Claver: amb l’església a vessar de famílies, vam projectar aquest vídeo que és el testimoni de l’Àlvar Sànchez sj. des de Maban, al Sud Sudan. Una de les proves del GEOCATXING-ESO-2015, la de la clarividència, consistia en visualitzar de qui eren els objectes personals que contenia una vella caixa. L’Àlvar va desvelar el misteri: els objectes són de la Jihad, una noia refugiada de 15 anys. La presència del Pau Vidal sj, acabat d’arribar de Maban i el testimoni gravat de l’Àlvar va posar un emotiu punt i final a la Festa Claver 2015.

4 de juny de 2015

FESTA X SUDAN DEL SUD





Festa "LLEIDA X SUDAN DEL SUD" Alumnes de Jesuïtes Lleida-Col·legi Claver el dissabte 20 de Juny al RIVER:

Tot comença amb una il·lusió, la il·lusió d'enllaçar nord i sud. És per això que un grup de joves entre 15 i 18 anys, alumnes de Jesuïtes Lleida-Col·legi Claver, s'ha posat en marxa per a recaptar fons, per tal que l'educació arribi fins a Sudan del Sud.
Aquest projecte pretén sensibilitzar i donar a conèixer una realitat propera a nosaltres.
Així doncs, neccesitem la teva col·laboració !! amb la teva implicació qualsevol somni es pot fer realitat.

ACTUACIONS I CONCERTS:

- U-known
- Ella nos vuelve decentes
- Spring Riot
- The Chronickles
- Magic Arnau
- Kalikenyos
- Koers

i a les 00:00h ( per + 16 ANYS)

-DJ RYSE
-DJ DANI SANTA


Compra ja! la teva entrada per 7€ anticipada i 9 € taquilla + El sopar 1,5€.
Per + info: Alumnes de Jesuïtes Lleida-Col•legi Claver

2 de juny de 2015

DISENY DE LA SAMARRETA



La tasca de les voluntàries i voluntaris del projecte “Sudan del Sud” és incessant. La setmana passada van entregar els premis del concurs de disseny de samarretes. La idea és imprimir el dibuix guanyador sobre samarretes i vendre-les. Els diners obtinguts seran destinats a la creació d’una escola en el camp de refugiats de Maban (al Sudan del Sud) i a la formació de professorat.
Us deixem el llistat dels guanyadors i una mostra dels dibuixos participants.
Si voleu saber més del projecte podeu consultar el blog: http://pontsudsudan.blogspot.com.es/
Agraïm a tots/es la participació!!!

Primaria:
Cicle Inicial:
Laude Sesé 2nA

Cicle Mitja:
Alba Caufapé 3rC

Cicle Superior:
Maria Eguren 6èC (guanyadora del dibuix de samarreta)

ESO:
1r Cicle:
Victor Sánchez 1rB

2n Cicle:
Rosa Quinquillà i Cristina Codina 3rC

Batxillerat:
Nuria Roselló 1r