|
|
|
|
.
28 de desembre del 2015
Bon Nadal des de Maban.
Els alumnes de l'escola bressol de Gulawein (Bunj) cantant plegats cada matí per començar el dia.
22 de desembre del 2015
Acompañar en el exilio: la vida en los campos de refugiados.
Jesuïtes Catalunya. En
un momento en que el continente europeo se plantea cómo responder a la
crisis de refugiados, es necesario recordar que en el mundo más de 60
millones de personas se encuentran refugiadas o desplazadas, a causa de
persecuciones, conflictos, violencia generalizada o violación de los
derechos humanos. El Servicio Jesuita a los Refugiados es una de las
organizaciones que trabaja para acompañar a estas personas, y lo hace
especialmente atendiendo a la población más vulnerable y con proyectos
educativos y de apoyo psicosocial, entre otros.
En los campos de refugiados de Maban, en Sudán del Sur, dos jesuitas
catalanes, Pau Vidal y Álvar Sánchez, trabajan acompañando a los
refugiados y desplazados internos. “Vivir en un campo de refugiados
significa tocar el fracaso del mundo”, explica Pau Vidal, “las
consecuencias de una injustigica estructural muy grande”. A pesar de
todo, uno de sus retos es dar sentido al tiempo de exilio y evitar que
se conviertan en años perdidos. De ahí la importancia de impulsar
proyectos educativos, que permitan construir un futuro mejor. Recogemos
su testimonio en este vídeo.
10 de desembre del 2015
Una escola sense llibretes ni cadires.
Un dels reptes de Sudan del Sud és escolaritzar a tots els seus nens. El
percentatge de matriculats en Primària és d'un 42% i només un 10%
aconsegueix acabar el cicle complet. El dret a l'educació és un somni.
Aquest article de Sebastián Ruiz al País, analitza la realitat educativa d'aquest jove país.
Duku Francis Danson és l'especialista en educació i adolescents d'Unicef
en Bor i té una resposta contundent per a la majoria dels problemes que
sofreix el país:
"Quan s'apaguin les armes, quan se silenciï cada metralleta, quan tots puguem sortir al carrer com a germans que som, el país començarà a caminar cap a la independència que aconseguim en 2011".
Com veu la situació actual en matèria d'educació?
"Ha millorat alguna cosa des dels últims mesos: més de 200.000 nens han començat a anar a escola durant el conflicte; s'han format a gairebé 6.000 persones, entre professors i associacions de suport en cas d'emergència; s'han rehabilitat unes 400 classes...Però des de l'Estat les respostes a les necessitats dels nens a les zones més afectades són limitades, així que els organismes internacionals i oenegés han de seguir recolzant per a aquesta labor".
"Quan s'apaguin les armes, quan se silenciï cada metralleta, quan tots puguem sortir al carrer com a germans que som, el país començarà a caminar cap a la independència que aconseguim en 2011".
Com veu la situació actual en matèria d'educació?
"Ha millorat alguna cosa des dels últims mesos: més de 200.000 nens han començat a anar a escola durant el conflicte; s'han format a gairebé 6.000 persones, entre professors i associacions de suport en cas d'emergència; s'han rehabilitat unes 400 classes...Però des de l'Estat les respostes a les necessitats dels nens a les zones més afectades són limitades, així que els organismes internacionals i oenegés han de seguir recolzant per a aquesta labor".
Podeu llegir l'article d' El País seguint aquest enllaç.
1 de desembre del 2015
Nens soldats.
Aquesta setmana hem pogut llegir a La Vanguardia un article colpidor que fa referència a la situació de milers de nens i nenes a Sudan del Sud.
La situació dels nens a Sudan del Sud, lluny de millorar, sembla haver
empitjorat en 2015. Segons les últimes dades ofertes per l'agència de
Nacions Unides per a la Infància (UNICEF), des que es va iniciar el
conflicte al país més jove del món, fa tan sols dos anys, uns 16.000
petits s'han convertit en "nens soldat ".
Els nens són enviats a primera línia o són missatgers o servidors, les nenes són usades com a esclaves sexuals.
Podeu llegir l'article complert en el següent enllaç.NENS SOLDATS A SUDAN DEL SUD
27 de novembre del 2015
El dia a dia al camp de reugiats.
En Pau Vidal ens explica el dia a dia al cap de refugiats de Maban, on, juntament amb l'Àlvar, treballa cada dia per donar esperança als refugiats.
21 de novembre del 2015
Jambatan 2016
L'equip del projecte Jambatan: un pont amb Sudan del Sud no para. Després del concert a la Sla Manolita amb els grups A l'atzar i Sansonite, ja estan preparant la propera "moguda".
Hem preparat un vídeo per donar a conèixer l'acte central de la nostra campanya, per implicar més persones en aquest projecte que ha d'ajudar a crear una escola per lluitar contra la pobresa i la guerra.
JAMBATAN 2016 from Sergi Rosell Urchulutegui on Vimeo.
Hem preparat un vídeo per donar a conèixer l'acte central de la nostra campanya, per implicar més persones en aquest projecte que ha d'ajudar a crear una escola per lluitar contra la pobresa i la guerra.
JAMBATAN 2016 from Sergi Rosell Urchulutegui on Vimeo.
28 d’octubre del 2015
Concert pro Jambatan
Prepareu els malucs perquè aviat arriba el concert a la Sala Manolita, i aquest any serà amb molt de ritme !!!
Reserveu-vos el divendres 20 de Novembre, a partir de les 21:00 h i fins a mitjanit; tindrem la Sala Manolita en exclusiva per a nosaltres.
Però... Què ens espera?
Començarem amb alumnes de la nostra escola, que de ben segur ens faran gaudir de valent amb la seva música; ells són els ALATZAR !!!
Després, amb un so caribeny per no parar de ballar en tot moment, el millor grup lleidatà de música tradicional cubana versionant temes del son cubà , bolero, cha cha cha, salsa i mambo; ells són els SONSONITE !!!
A més a més, durant el concert, pots participar en el concurs de ball caribeny, amb premis sorpresa per a les parelles guanyadores. Esteu tots convidats !!!
El preu de l’entrada serà de 10 €, i ja la podeu comprar a la recepció de l’escola, mitjançant la plataforma de l’AMPA (ampaclaver.xopie.com), o bé directament a membres de la junta i alumnes de batxiller.
Com a projecte de l'AMPA en el què col·laboren alumnes i professors del cole, destinarem beneficis al projecte del Sud-Sudan.
No ho dubteu més i apunteu-vos, tornarem a reviure una gran nit en companyia de la millor família... la família CLAVER !!!
Reserveu-vos el divendres 20 de Novembre, a partir de les 21:00 h i fins a mitjanit; tindrem la Sala Manolita en exclusiva per a nosaltres.
Però... Què ens espera?
Començarem amb alumnes de la nostra escola, que de ben segur ens faran gaudir de valent amb la seva música; ells són els ALATZAR !!!
Després, amb un so caribeny per no parar de ballar en tot moment, el millor grup lleidatà de música tradicional cubana versionant temes del son cubà , bolero, cha cha cha, salsa i mambo; ells són els SONSONITE !!!
A més a més, durant el concert, pots participar en el concurs de ball caribeny, amb premis sorpresa per a les parelles guanyadores. Esteu tots convidats !!!
El preu de l’entrada serà de 10 €, i ja la podeu comprar a la recepció de l’escola, mitjançant la plataforma de l’AMPA (ampaclaver.xopie.com), o bé directament a membres de la junta i alumnes de batxiller.
Com a projecte de l'AMPA en el què col·laboren alumnes i professors del cole, destinarem beneficis al projecte del Sud-Sudan.
No ho dubteu més i apunteu-vos, tornarem a reviure una gran nit en companyia de la millor família... la família CLAVER !!!
Junta de l'AMPA Claver
4 d’octubre del 2015
Europa desperta
Finalment Europa desperta al drama humà de milions de persones refugiades arreu del món, ara que truquen a la porta amb imatges brutals.
Endavant companys, cal anar més lluny, ara és l'hora favorable ara és el temps de la solidaritat i l'acollida incondicional.(2 Cor 6,2)
Aquí podeu trobar un article que en Santi Torres i jo vàrem escriure al Juliol i surt publicat en el moment oportú.
Quaderns de Cristianisme i Justícia
Pau Vidal.
Endavant companys, cal anar més lluny, ara és l'hora favorable ara és el temps de la solidaritat i l'acollida incondicional.(2 Cor 6,2)
Aquí podeu trobar un article que en Santi Torres i jo vàrem escriure al Juliol i surt publicat en el moment oportú.
Quaderns de Cristianisme i Justícia
Pau Vidal.
13 de setembre del 2015
Jambatan
Aquest matí, dins de la missa d'inici de curs, s'ha presentat el nom oficial de la nostra campanya: Jambatan, que en una de les llengües que es parla a Sudan del Sud vol dir Pont.
Pont com el que estem bastint entre els alumnes, exalumnes, pares i educadors de la nostra escola i el camp de refugiats de Maban on hi viuen entre ells el Pau Vidal s.j. i l'Àlvar Sanchez s.j. exalumne i exprofessor nostre.
El director de l'escola, Javier Puyol, en nom de la comisió del projecte Jambatan, ens ha anunciat l'acte central d'aquest curs que comencem: el 9 d'abril estem tots convocat a la LLotja de Lleida per participar en un macrofestival que duran a terme els nostres alumnes.
Vinga ja us ho podeu anotar a l'agenda.
6 de setembre del 2015
Setembre 2015
Des del camp de refugiats de Gendrassa, a Maban, al nordest del país més
jove del món, el Sud Sudan, els nostres amics Àlvar Sànchez sj. i Pau
Vidal sj. ens envíen una mostra d'afecte i agraïment per l'ajuda rebuda
durant el passat curs acàdèmic. El darrer 26 d'agost es va signar un
tractat de pau entre el President del Sud Sudan i els rebelds. Desitgem
que representi ben aviat una millora de la seguretat i de les condicions
de vida per a les famílies refugiades.
UN PONT ENS UNEIX AMB EL SUD SUDAN from Sergi Rosell Urchulutegui on Vimeo.
31 d’agost del 2015
GRACE AKON,
LA NENA QUE VA VOLER ESTUDIAR
XAVIER ALDEKOA MINGKAMAN. SUDAN DEL SUD
(De la Vanguardia, 31 agost 2015)
 | |
| Grace Akon, la nostra petit heroïna |
Grace Akon ja feia una estona que tremolava de por quan un cop sec amb la culata d’una pistola la va fer caure. Encara atordida, va pensar que amb 16 anys era massa jove per morir. Un home armat amb una AK47 se li va acostar i li va advertir que l’hi preguntaria per última vegada: volia tots els diners que portés.
Que la Grace insistís que no tenia res malgrat que amagava cent dòlars
entre la roba és possiblement la màxima demostració de les ganes d’aprendre.
La Grace va arriscar la vida perquè aquests diners eren la seva última
opció per tornar a estudiar. Aquesta és la història de com la nena més llesta
del Sudan del Sud va travessar un país en guerra, va esquivar matances i
l’assalt d’uns bandits perquè un bon dia un metge jubilat de Barcelona va
decidir donar-li una oportunitat.
Vaig conèixer la Grace l’estiu de l’any 2013 a Mingkaman. En aquell
assentament de desplaçats al costat del Nil Blanc, al centre del país, més de
9.000 persones es refugiaven en cabanyes de branques després de fugir dels
combats a Bor, una ciutat uns cinquanta quilòmetres més al nord.
Prima i alta, la Grace em va preguntar amb una veu aflautada si la podia
ajudar. Ja no va parar de preguntar. En el reportatge “ En depèn el futur ”,
publicat poc després a La Vanguardia, vaig escriure això sobre ella: “ Ho
confesso abans que continueu llegint: sé que no trobaré una nena tan brillant,
tan desperta i amb tantes ganes d’estudiar com la Grace.(...) Li vaig preguntar
quin era el principal problema al campament. A la vora del riu, s’aixecaven
centenars de botigues, no hi havia electricitat, ni aigua potable i la
dependència de l’ajuda humanitària era total. Però la Grace no s’ho va pensar:
“ El principal problema ? Que no hi ha escola; vuit mesos ja ”, va dir.
Amb prou feines era una adolescent, però, potser perquè havia vist coses
que ja no podria oblidar, anhelava aprendre en pau.
Volia estudiar Medicina”.
GENEROSITAT
Després de llegir a ‘ La Vanguardia’
sobre la Grace, un metge català
li va voler pagar els estudis.
Pocs dies després, ja de tornada a Barcelona, em va sonar el mòbil. Un
metge jubilat, que no va dir com es deia, havia llegit la història al diari i
s’oferia a pagar els estudis de la Grace. Vaig trigar tres setmanes a
localitzar-la perquè, com que no hi havia electricitat a l’assentament, la
Grace només podia carregar el telèfon quan els cooperants d’una oenagé
visitaven la zona. Quan per fi la vaig trobar, amb prou feines vaig poder
anunciar-li la notícia i la conversa es va tallar.
Aleshores jo no ho sabia, però amb allò n’hi va haver prou, perquè de
vegades amb una promesa de futur n’hi ha prou quan no es té res més.
La Grace recorda bé aquella trucada. “ Va ser una felicitat que va arribar
del no-res. Ho havíem perdut tot, em sentia malalta, pensava que la meva vida
s’havia acabat i de sobte... ah!, la vida és una sorpresa!”, explica.
No tenia cap manera de tornar a contactar amb mi, o sigui que la Grace va
apostar a tot o res: com que les escoles del país estaven tancades, va decidir
que alimentant-se de galetes i cacauets, per arribar a la frontera de Kènia.
Els combats cosien tot el trajecte i el viatge era tan perillós – uns
rebels van massacrar tots els passatgers d’un autobús a la mateixa ruta per on
ella havia de passar l’endemà – que alguns companys de viatge van decidir no
continuar.
La Grace no ho va dubtar. “ Havia d’aconseguir-ho, tornar no era una opció
”, diu. Quan per fi va creuar la frontera, sense diners ni possibilitat de
demanar ajuda, va haver de córrer per la seva vida durant tres dies. “ Una nit
em van despertar els crits.
Vénen els nuer, vénen els nuer! Ens venien a buscar amb matxets i pals.
Estava molt cansada, però vaig córrer tant com vaig poder, pensava que el cor
m’explotaria.
Van matar molta gent ”, explica.
 |
| VIATGE PERILLÓS Durant les tres setmanes de ruta cap a Kènia es va escapar de matances i assalts |
Gairebé un mes després de la breu conversa per telèfon amb aquest
periodista, la Grace va arribar al seu objectiu: Bungoma, una ciutat a l’est de
Kènia.
Completament aliè a la seva odissea, pensant-se que encara estava
incomunicada al camp de desplaçats del Sudan de Sud, pendent d’una promesa, el
24 de novembre a les 12.45 del migdia vaig veure com s’obria una finestra de
conversa del meu compte de Facebook.
—“ Hola, Xavi, sóc la Grace.
Com estàs ? Truca’m. Sóc a arribaria com pogués a la veïna Kènia per
trobar-ne una. Abans de pujar-la a la llanxa amb què va començar una odissea
pròpia d’herois hel · lens i no d’una nena adolescent, el seu pare va resar mil
vegades per ella, li va regalar una llibreta verda amb consells escrits a mà i
li va col · locar tots els estalvis de la família a la motxilla: 130 euros. “
Ens vam abraçar i vam plorar molt, però alhora érem feliços. Ho havia d’
aconseguir per la meva família ”, diu.
Aquell dia, la Grace va encetar un viatge de tres setmanes i més de 3.000
quilòmetres, dormint en autobusos o al carrer i Kènia. He vingut perquè aquí hi
ha escoles ”, va escriure.
Vuit mesos després de començar l’escola, la Grace somriu quan li dic que
s’ha engreixat.
Troba a faltar els seus pares i els seus quatre germans – Mabior, Anna,
Amose i Malith–. “ Tant de bo ells també poguessin estudiar ”, diu amb desig. Encara
li costa parlar amb la llengua suahili, nova per a ella, i ha fet un munt
d’amics, explica. I també porta una sorpresa:
– Tinc els resultats dels exàmens – diu –, i saps què ? Sóc la 9a estudiant
amb més bones notes de cent alumnes!
27 d’agost del 2015
11 d’agost del 2015
Emergència a Sudan del Sud
As the humanitarian crisis in South Sudan worsens, humanitarian agencies
are under increasing pressure to provide basic live saving services.
However, in a country where education services are far from sufficient,
extending learning opportunities to displaced persons must also be
prioritized.
“Life is not only about a body to be fed, a body to be sheltered but life is also about meaning, learning and preparing for a future,” said Pau Vidal SJ, JRS Project Director in Maban, South Sudan.
In Maban, South Sudan JRS prioritises educational opportunities for those on the margins by training 100 teachers from refugee and host communities in English and teaching methodology as well as social studies, science and math.
The JRS team in Maban also provides early childhood education, adult English literacy courses, pastoral accompaniment and psychosocial services.
This video was produced by Andrew Ash.
Mentre la crisi humanitària en Sudan Del sud empitjora, les agències humanitàries són sota pressió creixent per proporcionar serveis bàsics a la població. Tanmateix, en un país on serveis d'educació són lluny de ser suficients, extendre les oportunitats d'aprenentatge a persones desplaçades, també ha de ser una prioritat.
La vida no és només sobre alimentar-se i estar sota cobert, també tracta sobre significat, aprenentatge i preparar-se de cara al futur, , ens diu Pau Vidal S.J. Director de Projecte del JRS en Maban, Sudan del Sud.
A Maban, el servei de jesuïtes pels refugiats (JRS) prioritza les oportunitats d'educació per aquells que viuen aïllats, formant 100 mestres refugiats i de centres d'acollida en Angles, ensenyant la metodologia aixi com estudis socials, ciències i matemàtiques
L'equip JRS al Maban, també proporciona educació per als més petits, cursos d'anglès per adults, acompanyament pastoral i serveis psicosocials
Aquest vídeo ha estat produït per Andrew Ash
“Life is not only about a body to be fed, a body to be sheltered but life is also about meaning, learning and preparing for a future,” said Pau Vidal SJ, JRS Project Director in Maban, South Sudan.
In Maban, South Sudan JRS prioritises educational opportunities for those on the margins by training 100 teachers from refugee and host communities in English and teaching methodology as well as social studies, science and math.
The JRS team in Maban also provides early childhood education, adult English literacy courses, pastoral accompaniment and psychosocial services.
This video was produced by Andrew Ash.
Mentre la crisi humanitària en Sudan Del sud empitjora, les agències humanitàries són sota pressió creixent per proporcionar serveis bàsics a la població. Tanmateix, en un país on serveis d'educació són lluny de ser suficients, extendre les oportunitats d'aprenentatge a persones desplaçades, també ha de ser una prioritat.
La vida no és només sobre alimentar-se i estar sota cobert, també tracta sobre significat, aprenentatge i preparar-se de cara al futur, , ens diu Pau Vidal S.J. Director de Projecte del JRS en Maban, Sudan del Sud.
A Maban, el servei de jesuïtes pels refugiats (JRS) prioritza les oportunitats d'educació per aquells que viuen aïllats, formant 100 mestres refugiats i de centres d'acollida en Angles, ensenyant la metodologia aixi com estudis socials, ciències i matemàtiques
L'equip JRS al Maban, també proporciona educació per als més petits, cursos d'anglès per adults, acompanyament pastoral i serveis psicosocials
Aquest vídeo ha estat produït per Andrew Ash
.
16 de juliol del 2015
ANEU-VOS PREPARANT
El
dimarts passar, un grup de gent del Claver ( pares, alumnes, exalumnes, pares
d'exalumnes, direcció, professors....) ens vam aplegar per recollir una
proposta del grup d'alumnes que estan tirant endavant el nostre pont particular
amb Sudan del Sud.
No us
podem explicar encara de que va tot, només PREPAREU-VOS per que la farem
grossa!!!!
6 de juliol del 2015
Xarrada d'en Pau Vidal S.J.
El divendres en Pau va compartir, amb tots els que ens vam aplegar a la Parròquia de Sant Ignasi, la seva experiència i el seu testimoni personal al camp de refugiats de Maban on porta a terme la seva tasca humanitària juntament amb l'Àlvar.
Us deixem la presentació amb la que va acompanyar la seva xerrada.
1 de juliol del 2015
Els alumnes de 5è i 6è amb Sudan del Sud
Els alumnes de 5è i 6è de primària també han volgut posar el seu gra de sorra en aquest gran projecte que uneix a tota la família Claver; Un Pont amb el Sudan del Sud, per a construir una escola infantil al camp de refugiats de Maban. Els alumnes han seguit de ben a prop aquest projecte al llarg del curs i han pogut col·laborar-hi econòmicament amb diners recollits en el tradicional mercat del bescanvi que des de fa molts anys preparen per a la resta de companys de primària i educació infantil. Aquesta aportació econòmica l’han lliurada a la direcció de l’escola perquè els la faci arribar a l’Àlvar i al Pau, els dos jesuïtes catalans que lideren aquesta iniciativa a través del Servei Jesuïta al Refugiats.
24 de juny del 2015
Xerrada de'n Pau Vidal s.j.
"Divendres que ve, 3 de juliol, a les 20h30 a la Parròquia Sant Ignasi
de Lleida tindrem al Pau Vidal, jesuïta que està treballant amb el
nostre estimat Alvar Sánchez al Sudan del Sud. Ens explicarà amb ajuda
d'imatges com està la situació allà. Tothom està convidat".
22 de juny del 2015
17 de juny del 2015
La Festa Claver amb Sudan del Sud
Aquest dissabte passat la Festa Claver es va sumar un cop més al projecte Un Pont amb Sudan del Sud #denordasud.
A causa de la pluja, algunes
de les famílies assistents ens vam aplegar en l’església, i això va
donar lloc a un dels moments més entranyables que s’han viscut en una
Festa Claver: amb l’església a vessar de famílies, vam projectar aquest
vídeo que és el testimoni de l’Àlvar Sànchez sj. des de Maban, al Sud
Sudan. Una de les proves del GEOCATXING-ESO-2015, la de la
clarividència, consistia en visualitzar de qui eren els objectes
personals que contenia una vella caixa. L’Àlvar va desvelar el misteri:
els objectes són de la Jihad, una noia refugiada de 15 anys. La
presència del Pau Vidal sj, acabat d’arribar de Maban i el testimoni
gravat de l’Àlvar va posar un emotiu punt i final a la Festa Claver
2015.
4 de juny del 2015
FESTA X SUDAN DEL SUD
Festa "LLEIDA X SUDAN DEL SUD" Alumnes de Jesuïtes Lleida-Col·legi Claver el dissabte 20 de Juny al RIVER:
Tot comença amb una il·lusió, la il·lusió d'enllaçar nord i sud. És per això que un grup de joves entre 15 i 18 anys, alumnes de Jesuïtes Lleida-Col·legi Claver, s'ha posat en marxa per a recaptar fons, per tal que l'educació arribi fins a Sudan del Sud.
Aquest projecte pretén sensibilitzar i donar a conèixer una realitat propera a nosaltres.
Així doncs, neccesitem la teva col·laboració !! amb la teva implicació qualsevol somni es pot fer realitat.
ACTUACIONS I CONCERTS:
- U-known
- Ella nos vuelve decentes
- Spring Riot
- The Chronickles
- Magic Arnau
- Kalikenyos
- Koers
i a les 00:00h ( per + 16 ANYS)
-DJ RYSE
-DJ DANI SANTA
Compra ja! la teva entrada per 7€ anticipada i 9 € taquilla + El sopar 1,5€.
Per + info: Alumnes de Jesuïtes Lleida-Col•legi Claver
2 de juny del 2015
DISENY DE LA SAMARRETA
La tasca de les
voluntàries i voluntaris del projecte “Sudan del Sud” és incessant. La setmana
passada van entregar els premis del concurs de disseny de samarretes. La idea
és imprimir el dibuix guanyador sobre samarretes i vendre-les. Els diners obtinguts
seran destinats a la creació d’una escola en el camp de refugiats de Maban (al
Sudan del Sud) i a la formació de professorat.
Us deixem el llistat dels guanyadors i una mostra dels
dibuixos participants.
Si voleu saber més del projecte podeu consultar el
blog: http://pontsudsudan.blogspot.com.es/
Agraïm a tots/es la participació!!!
Primaria:
Cicle Inicial:
Laude Sesé 2nA
Laude Sesé 2nA
Cicle Mitja:
Alba Caufapé 3rC
Alba Caufapé 3rC
Cicle Superior:
Maria Eguren 6èC (guanyadora del dibuix de samarreta)
ESO:
1r Cicle:
Victor Sánchez 1rB
2n Cicle:
Rosa Quinquillà i Cristina Codina 3rC
Batxillerat:
Nuria Roselló 1r
Maria Eguren 6èC (guanyadora del dibuix de samarreta)
ESO:
1r Cicle:
Victor Sánchez 1rB
2n Cicle:
Rosa Quinquillà i Cristina Codina 3rC
Batxillerat:
Nuria Roselló 1r
Subscriure's a:
Missatges (Atom)