Vídeo presentació grup de solidaritat per al curs 16-17

Quan es comparteix més del que es té...

...i es comparteix el que un és, passen coses que canvien el món.

Avui l'Àlvar ha dedicat tot el dia a compartir amb nosaltres les seves vivències al camp de refugiats de Maban. La vida i la mort, el dolor i la joia, el patiment i l'esperança es donen la mà a cada pas. L'experiència que han compartit els nostres alumnes dóna sentit al projecte que des d'aquí s'ha impulsat: l'educació com a mitjà per aconseguir la pau.
Els nostres alumnes han estat colpits per una realitat molt diferent de la que ells viuen dia a dia. Una realitat inabastable, inimaginable, és tant el que ens separa i tant el que ens uneix...

Agrair a l'Àlvar el seu testimoniatge i la il·lusió i la pau que transmet.

L'Àlvar a Lleida

Aquesta propera setmana podrem gaudir la presència de l'Àlvar a Lleida i al col·legi Claver.

Li desitgem un molt bona i profitosa estada.

Dia mundial del refugiat.

Roma 20 de juny 2016

Com a éssers humans, estem a la mercè de la naturalesa, a la mercè dels governs, a la mercè dels líders, a la mercè de la guerra. Estem a la mercè de forces que estan més enllà del nostre control. Aquestes forces han causat que una xifra sense precedents de 60 milions de persones - mares, pares, germans, germanes, fills i filles - 2013 hagin hagut d'abandonar les seves llars. Imagini's un país sencer com Itàlia en moviment: agafant camions, abordant basses, anant a peu, pujant a trens, amb els seus fills a coll, carregant mantes, roba i, sovint, amb les mans buides.
Aquest Dia Mundial del Refugiat, el Servei Jesuïta a Refugiats (JRS) demana que recordem que no només hem de proporcionar als refugiats un lloc segur on quedar-se, sinó també oportunitats per créixer i contribuir a la societat. Protegir amb eficàcia significa mantenir a les persones protegides de tots els mals, ja sigui la pobresa, l'aïllament, l'explotació, els falsos rumors o l'abandó.

Els refugiats en moviment, en algun moment, han d'aturar-se, i quan ho fan, canvien. A mesura que el teixit social es transforma, les comunitats d'acolliment també ho fan. Moltes persones es veuen obligades a fugir de la guerra, la persecució i l'opressió. Però nosaltres i nosaltres, com a humanitat, sembla que també estiguem fugint els uns dels altres. Instal·lats en una còmoda sensació de normalitat, ens fa por el canvi; no obstant això, el canvi no significa llançar-nos al buit sense pensar. Més aviat significa triar com volem reformar positivament les nostres societats mitjançant una trobada positiva amb els nostres veïns.

"Hem de reinventar la nostra forma d'estar junts. Hem de mostrar misericòrdia cap a l'altre i acceptar-nos mútuament, i aquest acte de misericòrdia ha de ser mutu. No prou obrir les portes; hem d'obrir la nostra ments per alliberar tot el nostre potencial com a societat", va dir el director internacional del JRS, P. Thomas H. Smolich SJ.

L'accés a una educació de qualitat permet als refugiats desenvolupar millor el seu propi potencial i contribuir plenament al creixement, enfortiment i estabilitat de les comunitats. El coneixement és l'única cosa que cap guerra o desastre els podrà arrabassar.

"Demano una educació per a tots, que no solament beneficiï a un mateix, sinó que ajudi a la millora de la seva nació. Més clarament: Sense formació no hi ha vida", va dir Seda Abdalllah Abakar, refugiat i mestre de l'escola del JRS en el campament de Goz Amir, en el Txad.

Les comunitats d'acollida a tot el món han de garantir que els refugiats no perdin el seu dret fonamental a aprendre. Eduquem-nos a nosaltres mateixos en el sentit més elevat i aprenguem uns d'uns altres. Hem d'obrir amb sinceritat la nostra ment i les nostres comunitats per alliberar el nostre potencial com a societat. Aquest Dia Mundial dels Refugiats, donem l'oportunitat de mobilitzar la nostra compassió i posar nostra Mercy in Motion.

Jacquelyn Pavilon, coordinadora internacional de comunicacions del JRS.

Jacquelyn.Pavilon@jrs.net

El Sudan del Sud, cinc anys d’independència sense conèixer la pau

El 9 de juliol del 2011, el Sudan del Sud va deixar de ser una província del Sudan i va néixer com a estat sobirà, amb el suport de gairebé el 99% del cens en un referèndum convocat a principis d’aquell any com a cirereta dels acords de pau del 2005, signats entre el govern de Khartum i els llavors rebels del sud. El pacte suposava la fi d’una guerra civil, bàsicament per la propietat dels oleoductes i els pous de petroli del sud i el reconeixement del dret d’autodeterminació de Juba. L’alegria d’aquell primer dia de llibertat, però, va ser efímera. El país més nou del món ha viscut pràcticament sempre en guerra i en perpètua crisi humanitària.
Hi ha una altra lluita al país, la de la supervivència d’una població castigada pels conflictes interns i externs, que només han agreujat una situació ja per si sola tràgica. El Sudan del Sud té uns 11 milions d’habitants. Les guerres n’han obligat 1,7 milions a fugir de casa seva i 665.000 més a buscar refugi als països del voltant. Alhora, però, acull 263.000 refugiats del Sudan, Etiòpia, la República Centreafricana i la República Democràtica del Congo. L’OCHA, l’agència per a les emergències de l’ONU, adverteix que 2,8 milions de persones tenen problemes per accedir a l’alimentació però que la xifra es pot gairebé duplicar en els pròxims mesos.

Extracte del diari Ara  09/07/2016

 

A què juguen els nens i nenes a Sudan del Sud?

Entre tanta guerra, els nens juguen. Poblen els camps de desplaçats, corren descalços entre escombraries i cristalls, malbaraten tota la seva energia en terrenys abandonats, entre contenidors i ruïnes. Aquests són alguns dels jocs que practiquen en el recinte protegit de l'ONU en Malakal i en el veí camp de desplaçats en Wau Shilluk, a l'altre costat del Nil.

En aquesta sèrie d'articles  Andrea Valverde ( https://twitter.com/andrea_valverd ) analitza  diferents aspectes de la vida de les persones en camps de refugiats de Sudan del Sud.
Us deixem l'enllaç.

EL LABERINTO DE SUDÁN DEL SUR

Capítulo VI: Juguetes 

Males noticies prop la frontera de Sudan del Sud amb Etiòpia.

Malauradament ens arriben males noticies des de Sudan del Sud. Prop la frontera amb Etiòpia, lladres de bestiar van matar 208 dones i nens i en rapten 108 més.

L’atac va ocórrer a la regió de Gambela, a l’oest d’ Etiòpia, que manté una frontera porosa amb el Sudan del Sud. A la zona viuen gairebé 300.000 refugiats sud-sudanesos que van fugir de la guerra, iniciada l’any 2013 entre el president Salva Kiir, d’ètnia dinka, i els rebels liderats per l’exvicepresident Riak Machar, líder dels nuer. Encara que les dues parts han encoratjat l’antic odi entre diverses ètnies, no es tracta d’un conflicte tribal sinó d’una lluita pel poder i el control dels recursos.

En el segrest massiu de Gambela, que no va afectar el camp de refugiats sinó pobles veïns, sí que hi ha una aroma tribal. Segons diversos supervivents, els assaltants eren d’ètnia murle, que en el passat ja havien protagonitzat atacs similars, encara que mai tan sagnants, i havien robat vaques i segrestat a nens per criar-los com a propis.

En aquesta ocasió, alguns testimonis van dir que havien vist entre els lladres murle diversos homes dinka, a qui van reconèixer per les escarificacions als seus rostres. La virulència de l’atac va desconcertar molt. “Si havien vingut només a robar-nos els nostres ramats, per què tots aquests assassinats?”, va assenyalar Bol Chuol, un dels supervivents, a The New York Times. Chuol, que va veure com s’emportaven el seu fill, va acusar els assaltants de rabejar-s’hi: “Seguien la gent per matar-la fins i tot quan ja tenien totes les vaques”.

Podeu llegir tot l'article de la Vanguardia en aquest enllaç.

Presentació: "Mon de Foc"

Un company-alumne de l'escola, el Francesc Pifarré, fa cosa d'un any, va publicar el seu primer llibre "Mon perdut". Ara ja ha publicat el segon, "El Món de Foc",  per Pagès editors, que serà presentat el dia 20 d'abril al Res Non Verba (C/ Maragall, 17) a les 19:00. Els beneficis del llibre van destinats al Sudan del Sud igual que els del seu primer llibre .

El Francesc ens diu: "Seria per a mi un plaer que em poguessis acompanyar". I per nosaltres un goig que segueixi sumant-se al nostre projecte. Gràcies Francesc.

Així que us esperem a tots!!!

Jambatan, un projecte solidari que ha mogut els cors de millers de persones

Jambatan, un projecte solidari que ha mogut els cors de millers de persones.

Gracies a l'esforç de tots, pares, alumnes, educadors i tota la "família Claver" podem dir ben orgullosos que L'!HEM FETA BONA!

Hem aconseguit no solament omplir la Llotja, sinó omplir els cors amb l'esperança que un altre món és possible. 

Hem començat  a caminar per sobre d'un pont, però encara ens falta molt per arribar a l'altre costat del pont. 

Recta final Jambatan a la Llotja.

Ja estem engegant la recta final de l'acte que tindrà lloc a la Llotja de Lleida el prper 9 d'Abril en quatre sessions. http://www.teatredelallotja.cat/obra/jambatan-un-pont-amb-el-sudan-del-sud/
En aquest vídeo que ha fet Catalunya Religió queda ben pales la nostra intenció:  "Volem que sigui un espectacle que tingui conseqüències, que arribi al cor de l'espectador"

En aquest reportatge en vídeo, cinc alumnes de Batxillerat –Marta Gilart, Aida Riverola, Irene Garí, Cristina Urgell i Adrià Salazar– parlen també de com els ha interpel·lat aquest projecte i de què ha significat per a ells construir un pont des de Raimat fins a Maban.

Esperem que no només recollim diners, que també, sino que recollim també els somriures de tots.

Al Sudan del Sud, una lluita per aconseguir i mantenir els nens a les escoles.

Per: Quincy J. Walters

20 de març de 2016

Traduït de:

http://wamu.org/news/16/03/20/in_south_sudan_a_struggle_to_get_and_keep_kids

_in_schools

Quan el sud del Sudan es va independitzar del Sudan el 2011, hi havia grans esperances que el país més nou del món podria finalment estar lliure de dècades de violència que havien afligit a la regió. En el seu lloc, una guerra civil va esclatar dos anys més tard, matant a milers i desplaçant a més de 2 milions de persones.

Un acord de pau va ser signat l'agost passat, però la lluita continua i el país encara s'enfronta a enormes reptes - incloent un increment de la fam, la violència contínua i un sistema d'educatiu amb problemes.

Amb una població de 11 milions, Sudan del Sud té una major proporció de nens en situació escolar que qualsevol altre lloc al món. Més de la meitat dels nens en edat escolar primària i secundària del país, fins als 15 anys, no estan assistint a l'escola, segons UNICEF.

Al febrer es va iniciar l'any escolar del país, i ja hi ha signes que més estudiants estan assistint de les aules. UNICEF diu que el saqueig i la violència a la ciutat de Malakal ha deixat efectivament més de 13.000 nens sense accés a l'educació. I, en general, és massa aviat per saber quants dels aproximadament 1,8 milions de nens en edat escolar del país estan inscrits, va dir Nguyen Phuong, cap d'educació i desenvolupament dels 

adolescents al Sudan del Sud, de UNICEF.

En molts casos, les probabilitats estan en contra d'ells. "La violència es desferma i propaga, de manera que aquests nens no han hagut de marxar de casa una o dues vegades -han hagut de desplaçar-se diverses vegades en l'últim parell d'anys", va dir Nguyen. "La gent està corrent per les seves vides." La inestabilitat, va dir, fa que sigui difícil establir espais d'aprenentatge.

Moltes escoles estan tancades o destruïdes. Moltes escoles han estat tancades pel govern o ocupades o malmeses per persones desplaçades a l'interior o en grups armats. Més de 800 escoles van ser destruïdes entre desembre de 2013 i agost de 2015, quan es va signar l'últim acord de pau. Més de 6.000 escoles es poden seguir fent servir, però no tenen recursos. "La majoria de les escoles tenen molt males instal·lacions i en alguns llocs, no es poden anomenar escoles", va dir Nguyen. "Es tracta bàsicament d'un arbre i una pissarra."

Al Sudan del Sud, només el 27 per cent dels adults saben llegir. En molts casos, els mestres no són molt més grans que els seus estudiants. Nguyen va dir que al voltant del 37 per cent dels mestres té certificació d'ensenyament real. Un percentatge igual només han assolit l'equivalent d'una educació de 2n d’ESO.

Tot i així, la situació no està totalment perduda. El nombre d'escoles, professors, aules i alumnes tots han augmentat des que el Sudan del Sud va obtenir la independència. I fins i tot en les circumstàncies més bàsiques l’educació es pot donar. "Una classe sota l'arbre amb un mestre de 2n d’ESO no és l'ideal, però és un començament. Es dóna a conèixer que hi ha un desig i fam de l'educació”, diu en Nguyen.

Les escoles poden proporcionar una xarxa de seguretat per als nens les vides dels quals  han estat marcades per la violència. Els dibuixos de llapis de colors per part d'alguns nens que van a l'escola donen una idea dels horrors que han vist: imatges de cabanes al foc, els homes amb armes de foc i les dones cobertes de sang, diu en Nguyen. 

Per a aquells que no van a l'escola, encara poden tenir problemes més greus. "Els adolescents homes, quan romanen en repòs, sense educació, sense cap tipus de compromís positiu, són susceptibles de ser reclutats pels grups armats i les forces armades", va dir. "Les nenes corren gran risc de violència basada en el gènere i el matrimoni forçat."

Un problema crònic. Per a Daniel Majok Gai, que construeix escoles sense afany de lucre a través del seu 

Projecte d'Educació del Sudan del Sud, la crisi actual es fa ressò del que va succeir durant la seva infància. En la dècada de 1980, als 6 anys, es va convertir en un dels anomenats Nens Perduts - els prop de 20.000 nens desplaçats o orfes durant la perllongada guerra civil del Sudan, que va durar des de 1983 fins al 2005.

Va obtenir un certificat de secundària en un camp de refugiats a Kenya abans de venir als Estats Units com a refugiat, després de 14 anys de ser desplaçats. Va tornar a Sudan del Sud el 2011 per centrar-se en proporcionar l'educació. El seu projecte ha construït una escola de primària i una de secundària, així com un 

internat de nenes, amb l'objectiu de crear un "entorn educatiu propici i agradable per a tots els nens", diu.

"Sense educació, no es pot evitar que siguin traumatitzats. Però per a aquells que estan a l'escola, el seu futur és brillant."

UNICEF treballa amb voluntaris locals que van de porta en porta per determinar les necessitats educatives i han treballat en estreta col·laboració amb els comitès de gestió escolar i les autoritats educatives per ajudar a restablir llocs per aprendre.

Nguyen va visitar una ciutat on els grups armats recluten joves per lluitar i es va reunir amb una mare que mai no havia rebut una educació formal. "Ella plorava perquè no creia que mai hi hagués hagut una oportunitat d’anar a l’escola per a ningú de la seva família", va dir Nguyen. "Així que la perspectiva que el seu fill de 

16 anys anés a l'escola per primera vegada va ser tan gran que es podria pensar que li havien dit que anava a Harvard."

Drets d'autor 2016 NPR. 

Per veure més informació, visiteu http://www.npr.org/.

Jambatan es mou.

Des de les emisores de ràdio i televió locals, i no tant locals, ens estan ajudant a fer difussió del nostre projecte Jambatan: un pont amb Sudan del Sud.
Ahir un grup format per alumnes, un representant de l'AMPA i una professora de l'escola van ser entrevistats a Onda Cero Lleida per explicar a la Ciutat de Lleida les grans iniciatives de futur que pretenem aconseguir per finançar un projecte tan gran, així com el gran repte que suposa mobilitzar a tota la gent necessària per a que aquest projecte sigui possible.  Va se un plaer poder explicar el nostre projecte de pau més enllà de les nostres fronteres. Podeu escoltar l'audio de l'entrevista clicant l'entrevista.

D'altra banda, us deixem una mostra del grup de gospel que ja està assajant a tota màquina per estar a punt per les actuacions de la Llotja. Aquest tastet ens augura una actuació inoblidable!

Atac contra un campament de l'ONU a Malakal, Sudan del Sud.

No ens arriben bones notícies des de Sudan del Sud. Malauradament, sembla que, en l'atac que ha sofert el camp per a  refugiats interns de Malakal han participat forces gubernamentals sudaneses.

Us deixem l'article complert en castellà.

EEUU, preocupado por "datos fidedignos" sobre el ataque en Sudán del Sur

Tots som Jambatan

Aquest dies estem fen visible Jambatan i l'acte que volem tirar endavant el proper 9 d'abril. 

 L'altre dia vam tenir l'oportunitat d'explicar el projecte ‪#‎JAMBATAN‬ al programa cafeïna de TV Lleida on a més vam poder fer menció de totes les iniciatives solidàries, incloent-hi el Jambatan, que estem duent a terme per aconseguir els fons necessàris per la construcció de l'escola al camp de refugiats. 

Esperem que us agradi! ‪#‎denordasud‬

Aquí podeu recuperar la entrevista.

http://lleidatelevisio.xiptv.cat/cafeina/capitol/alexis-bueno-jesuita-javier-cebollero-pare-alumne-carolina-sentis-alumna-claver

Un grup de mares, pares i educadors de l'escola estan preparant una sopresa musical per la nostra festa solidària, Formen el cor Gospel. Mireu quin goig fan!

Tots som Jambatan! I tu?

Manca d'escolarització dels nens.

Segons dades de UNICEF, 24 milions de nens dels 22 països que estan en zones de conflictes no reben cap tipus d'escolartizació.

Podeu llegir l'article seguint el següent enllaç:

One in four children in conflict zones out of school: UNICEF

Respostes

Quan tingueu 20 minuts tranquils, de pregària, podeu dedicar-los a escoltar a l'Alvar Sánchez, el nostre company que amb el Pau Vidal estan al Sud Sudan amb els refugiats. Aquí contesta a preguntes dels educadors del nostre col·legi Jesuïtes Lleida - Col·legi Claver.

Com sempre, l'Alvar "no se anda con chiquitas", i va al fons de la qüestió: Déu és la raó de ser de tota la seva vida entre els últims de la terra.

Sudàn del Sud: invertint en pau.

A Sudan del Sud, menys de la meitat dels nens van a escola i les taxes d'analfabetisme estan entre les més altes del món. 

El mateix ocorre pels 130.000 refugiats sudanesos que busquen asil en Maban, Sudan del Sud, dels quals una aclaparant majoria són dones i nens. El JRS creu que l'educació garanteix la transmissió de coneixements a les generacions més joves i promou un futur més pacífic.

"Quan ensenyo em sento feliç perquè sé que els meus alumnes coneixeran els seus drets", va dir Leila, una mestra refugiada, de 27 anys, que ha dedicat la seva vida a promoure una nova generació de constructors de pau.

Amb l'agreujament de la crisi humanitària a Sudan del Sud, augmenta la pressió sobre les agències humanitàries que tracten de proporcionar serveis bàsics de subsistència. No obstant això, en un país on els serveis d'educació disten de ser suficients, ampliar les oportunitats d'ensenyament a les persones desplaçades també ha de ser una prioritat.

"La vida no és solament un cos que cal alimentar, un cos al que donar un sostre, és també donar sentit a les coses, aprendre i preparar-se per al futur", va dir Pau Vidal SJ, director del projecte del JRS en Maban, Sudan del Sud.

En Maban, Sudan del Sud, el JRS dóna prioritat a les oportunitats educatives per als marginats mitjançant la capacitació de 100 docents de les comunitats tant refugiades com d'acolliment en anglès i metodologies pedagògiques, així com en estudis socials, ciències i matemàtiques.

L'equip del JRS en Maban també ofereix educació infantil, cursos d'alfabetització per a adults, anglès, acompanyament pastoral i serveis psicosocials.