El 9 de juliol del 2011, el Sudan del Sud va deixar de ser una província del Sudan i va néixer com a estat sobirà, amb el suport de gairebé el 99% del cens en un referèndum convocat a principis d’aquell any com a cirereta dels acords de pau del 2005, signats entre el govern de Khartum i els llavors rebels del sud. El pacte suposava la fi d’una guerra civil, bàsicament per la propietat dels oleoductes i els pous de petroli del sud i el reconeixement del dret d’autodeterminació de Juba. L’alegria d’aquell primer dia de llibertat, però, va ser efímera. El país més nou del món ha viscut pràcticament sempre en guerra i en perpètua crisi humanitària.
Hi ha una altra lluita al país, la de la supervivència d’una població castigada pels conflictes interns i externs, que només han agreujat una situació ja per si sola tràgica. El Sudan del Sud té uns 11 milions d’habitants. Les guerres n’han obligat 1,7 milions a fugir de casa seva i 665.000 més a buscar refugi als països del voltant. Alhora, però, acull 263.000 refugiats del Sudan, Etiòpia, la República Centreafricana i la República Democràtica del Congo. L’OCHA, l’agència per a les emergències de l’ONU, adverteix que 2,8 milions de persones tenen problemes per accedir a l’alimentació però que la xifra es pot gairebé duplicar en els pròxims mesos.
Extracte del diari Ara 09/07/2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada