A Sudan del Sud, menys de la meitat dels nens van a escola i les taxes d'analfabetisme estan entre les més altes del món.
El mateix ocorre pels 130.000 refugiats sudanesos que busquen asil en Maban, Sudan del Sud, dels quals una aclaparant majoria són dones i nens. El JRS creu que l'educació garanteix la transmissió de coneixements a les generacions més joves i promou un futur més pacífic.
"Quan ensenyo em sento feliç perquè sé que els meus alumnes coneixeran els seus drets", va dir Leila, una mestra refugiada, de 27 anys, que ha dedicat la seva vida a promoure una nova generació de constructors de pau.
Amb l'agreujament de la crisi humanitària a Sudan del Sud, augmenta la pressió sobre les agències humanitàries que tracten de proporcionar serveis bàsics de subsistència. No obstant això, en un país on els serveis d'educació disten de ser suficients, ampliar les oportunitats d'ensenyament a les persones desplaçades també ha de ser una prioritat.
"La vida no és solament un cos que cal alimentar, un cos al que donar un sostre, és també donar sentit a les coses, aprendre i preparar-se per al futur", va dir Pau Vidal SJ, director del projecte del JRS en Maban, Sudan del Sud.
En Maban, Sudan del Sud, el JRS dóna prioritat a les oportunitats educatives per als marginats mitjançant la capacitació de 100 docents de les comunitats tant refugiades com d'acolliment en anglès i metodologies pedagògiques, així com en estudis socials, ciències i matemàtiques.
L'equip del JRS en Maban també ofereix educació infantil, cursos d'alfabetització per a adults, anglès, acompanyament pastoral i serveis psicosocials.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada