Ja en el 2014 i tot al llarg del 2015 molts de vosaltres ens heu ajudat molt generosament, i us n'estem immensament agraïts. Els projectes del Servei Jesuita als Refugiats que duem entre mans ens omplen d'il·lusió, malgrat els reptes.
Gràcies a vosaltres hem pogut gaudir del regal més estimat: compartir la vida amb els nostres germans refugiats i desplaçats. Amb ells us donem les gràcies per haver-nos ajudat a servir, acompanyar i defensar la vida en aquesta terra tan castigada. Avui volem celebrar amb vosaltres l’esperança que junts hem vist créixer. Amb el desig de compartir aquest do, us fem arribar la nostra felicitació de Nadal.
Agraïts perquè un any més, una bona colla de professors ha triat seguir al costat dels seus alumnes i apostar amb coratge per la seva formació.
Agraïts perquè allà on cap infant no gaudia d’educació, avui una escola bressol els acompanya amb senzillesa i dedicació. (més fotos aquí).
Agraïts perquè una alegria que tot ho pot i que res no l’estronca, segueix il·luminant els rostres de tots.
Agraïts perquè a qui li havien pres la veu, ha pogut explicar la seva història amb unes paraules que bateguen en el cor de molts. (Podeu veure els videos de la professora Leila aquí i aquí)
Agraïts perquè no hi ha mancança de mitjans prou poderosa que aturi el discret i agosarat batec de l’educació.
Agraïts perquè actualment una generació de noies està somniant el futur d’una manera nova, amb llibertat i il·lusió.
Agraïts perquè també aquí, en aquest racó de món, podem compartir la tradició rebuda i oferir una educació de qualitat al servei de la justícia i d’una vida digna per a tots.
Agraïts perquè allà on la vida es veu més amenaçada i apartada de la vista del món, la presència d’un Déu de tendresa es regala amb alegria, escalf i consol.
Agraïts perquè els més vulnerables ens han mostrat una fortalesa i una alegria que ens encoratja a seguir endavant.
Agraïts perquè els joves ens han ajudat a celebrar amb esperança renovada els 35 anys del Servei Jesuita als Refugiats (JRS).
Refugiats, desplaçats interns i població local, tots ells germans i germanes
en el nostre caminar en aquest racó de món, Maban, Sudan del Sud.
Un any més, gràcies de nou per recordar-nos. Units en el cor dels pobres que és el cor de Déu
Alvar Sánchez, SJ i Pau Vidal, SJ (podeu veure una entrevista recent a en Pau aquí)
En bona Companyia, tot gaudint d'un bon regal de Nadal: casa nostra recentment decorada per les dones de la parròquia.
Si vols col·laborar
Pots fer un ingrés o transferència al compte següent: ES10 2100 3205 1122 0036 2790 Compañía de Jesús Provincia de España- Misión y Desarrollo. (mencioneu Pau Vidal / Alvar Sanchez JRS) *Si vols un certificat per desgravar, si et plau contacta en Carles Riera: rieracar@jesuites.net També pots fer un donatiu on-line a JRS international webpage (mencioneu JRS Maban, South Sudan)
Els alumnes de l'escola bressol de Gulawein (Bunj) cantant plegats cada matí per començar el dia.
Jesuïtes Catalunya. En
un momento en que el continente europeo se plantea cómo responder a la
crisis de refugiados, es necesario recordar que en el mundo más de 60
millones de personas se encuentran refugiadas o desplazadas, a causa de
persecuciones, conflictos, violencia generalizada o violación de los
derechos humanos. El Servicio Jesuita a los Refugiados es una de las
organizaciones que trabaja para acompañar a estas personas, y lo hace
especialmente atendiendo a la población más vulnerable y con proyectos
educativos y de apoyo psicosocial, entre otros.
En los campos de refugiados de Maban, en Sudán del Sur, dos jesuitas
catalanes, Pau Vidal y Álvar Sánchez, trabajan acompañando a los
refugiados y desplazados internos. “Vivir en un campo de refugiados
significa tocar el fracaso del mundo”, explica Pau Vidal, “las
consecuencias de una injustigica estructural muy grande”. A pesar de
todo, uno de sus retos es dar sentido al tiempo de exilio y evitar que
se conviertan en años perdidos. De ahí la importancia de impulsar
proyectos educativos, que permitan construir un futuro mejor. Recogemos
su testimonio en este vídeo.
Un dels reptes de Sudan del Sud és escolaritzar a tots els seus nens. El
percentatge de matriculats en Primària és d'un 42% i només un 10%
aconsegueix acabar el cicle complet. El dret a l'educació és un somni.
Aquest article de Sebastián Ruiz al País, analitza la realitat educativa d'aquest jove país.
Duku Francis Danson és l'especialista en educació i adolescents d'Unicef
en Bor i té una resposta contundent per a la majoria dels problemes que
sofreix el país:
"Quan s'apaguin les armes, quan se
silenciï cada metralleta, quan tots puguem sortir al carrer com a
germans que som, el país començarà a caminar cap a la independència que
aconseguim en 2011".
Com veu la situació actual en matèria d'educació?
"Ha
millorat alguna cosa des dels últims mesos: més de 200.000 nens han
començat a anar a escola durant el conflicte; s'han format a gairebé
6.000 persones, entre professors i associacions de suport en cas
d'emergència; s'han rehabilitat unes 400 classes...Però des de
l'Estat les respostes a les necessitats dels nens a les zones més
afectades són limitades, així que els organismes internacionals i
oenegés han de seguir recolzant per a aquesta labor".
Podeu llegir l'article d' El País seguint aquest enllaç.
Aquesta setmana hem pogut llegir a La Vanguardia un article colpidor que fa referència a la situació de milers de nens i nenes a Sudan del Sud.
La situació dels nens a Sudan del Sud, lluny de millorar, sembla haver
empitjorat en 2015. Segons les últimes dades ofertes per l'agència de
Nacions Unides per a la Infància (UNICEF), des que es va iniciar el
conflicte al país més jove del món, fa tan sols dos anys, uns 16.000
petits s'han convertit en "nens soldat ".
Els nens són enviats a primera línia o són missatgers o servidors, les nenes són usades com a esclaves sexuals.
Podeu llegir l'article complert en el següent enllaç.