SEGONA SETMANA DE QUARESMA

Entrar en un camp de refugiats és com endinsar-se en un cor ferit. De seguida notes una barreja entranyable de força i tendresa on la vida batega amb dolor i passió –i curiosament,  amb una especial alegria. Vols saber el secret d’aquesta alegria? Sabem que alguna cosa canvia dins nostre quan expressem la nostra compassió per l’altre i decidim ajudar-lo. Ens sentim bé perquè ajudar a qui ens necessita ens humanitza. Ser solidaris ens agermana, i no és el mateix fer el camí de la vida sol que unit amb d’altres. Però en un camp de refugiats la solidaritat té un matís especial, perquè molt sovint, qui té cura de qui pateix, és una altra víctima. Per això trobem tan sovint, tot i el patiment, tanta comunió i alegria.