Fa
unes setmanes els rebels van atacar una regió, Jamam, a uns 40km del poble on
vivim. Des d’aleshores, centenars de desplaçats arriben cada dia a tocar de
casa nostra. Porten dies caminant, havent passat les nits al ras, mig deshidratats i menjant el poc que
troben. El que expliquen és previsible i horrorós: com els rebels han mort
persones estimades, com s’han endut algunes noies joves amb ells, com han estat
buscant els cossos de persones que després de l’atac no han tornat a veure...
Aquests
són alguns dels rostres entre el milió i mig de persones desplaçades que
sobreviuen en condicions deplorables lluny de casa seva. Germans nostres, la
majoria d’ells infants i dones que, com Jesús (Mt 2, 13-15), hauran de cercar
una nova terra que els aculli.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada