SEGONA SETMANA DE QUARESMA

Entrar en un camp de refugiats és com endinsar-se en un cor ferit. De seguida notes una barreja entranyable de força i tendresa on la vida batega amb dolor i passió –i curiosament,  amb una especial alegria. Vols saber el secret d’aquesta alegria? Sabem que alguna cosa canvia dins nostre quan expressem la nostra compassió per l’altre i decidim ajudar-lo. Ens sentim bé perquè ajudar a qui ens necessita ens humanitza. Ser solidaris ens agermana, i no és el mateix fer el camí de la vida sol que unit amb d’altres. Però en un camp de refugiats la solidaritat té un matís especial, perquè molt sovint, qui té cura de qui pateix, és una altra víctima. Per això trobem tan sovint, tot i el patiment, tanta comunió i alegria.

PRIMERA SETMANA DE QUARESMA

VIOLÈNCIA   Fa unes setmanes els rebels van atacar una regió, Jamam, a uns 40km del poble on vivim. Des d’aleshores, centenars de desplaçats arriben cada dia a tocar de casa nostra. Porten dies caminant, havent passat les nits  al ras, mig deshidratats i menjant el poc que troben. El que expliquen és previsible i horrorós: com els rebels han mort persones estimades, com s’han endut algunes noies joves amb ells, com han estat buscant els cossos de persones que després de l’atac no han tornat a veure... Aquests són alguns dels rostres entre el milió i mig de persones desplaçades que sobreviuen en condicions deplorables lluny de casa seva. Germans nostres, la majoria d’ells infants i dones que, com Jesús (Mt 2, 13-15), hauran de cercar una nova terra que els aculli.