Retorn a les aules.

Ara que els nostres infants estan acabant les seves vacanceas d'estiu i es preparen per tornar a les aules, el diari Segre ens recorda que hi ha infant que no tenen aquesta sort. Que anar a l'escola és molt difícil i fins i tot perillós.
Us deixem aquest article del suplement Lectures.

Noves notícies des de Maban.

Tot i que fa temps que teni aquest bloc en silenci, a Sudan del Sud les coses no milloren. Hem rebut noves noticies, molt preocupants i tristes, del seu dia a dia.

El Pau Vidal, company de l'Àlvar Sánchez, escriu el que segueix passant a Maban, Sudan del Sud.

"Un saludo de nuevo desde Maban, Sudán del Sur.  Nos gustaría poder compartir con vosotros noticias alegres, pacíficas, sin sombra de dolor o incertidumbre, pero en estas latitudes eso no parece ser posible todavía. El 25 de Diciembre, día de Navidad tuvimos enfrentamientos armados muy serios entre diferentes grupos armados de la comunidad refugiada y de la comunidad local, que dejaron a más de 30 personas muertas.

"En Febrero el gobierno tuvo que admitir que en partes del país la hambruna había empezado y que la situación empeoraría en los próximos meses. Hay más de cinco millones de personas que necesitan ayuda humanitaria urgente, sin duda una hambruna creada por el conflicto armado. Un conflicto que empezó en Diciembre de 2013 y que ha sumido Sudán del Sur, el país más joven del continente, en una espiral de autodestrucción. Mientras tanto las élites de este país se lo toman a la ligera, parece que estén jugando a soldaditos de plomo, pero siguen masacrando a miles, sin dejar de disfrutar de la buena vida en sus lujosas mansiones en las capitales de los países vecinos.

"El 21 de Mayo, cuando parecía que la situación en Maban se estabilizaba y por fin tomábamos buen ritmo con nuestras actividades habituales (apoyo a las escuelas locales, clases de inglés a adultos, apoyo a los más vulnerables, actividades formativas y recreativas para los jóvenes y acompañamiento a las comunidades cristianas) la violencia nos visita de nuevo, esta vez una disputa entre grupos armados dentro de los campos de refugiados. Todavía está por ver si los líderes locales pueden contener la situación.

A pesar de las dificultades y la incertidumbre no cejamos en nuestro empeño. Nos resistimos a rendirnos, pues el pueblo de Dios aquí no se rinde, vive con una admirable resistencia un nuevo embate de violencia y desplazamiento.

El día de San Esteban, 26 de Diciembre de 2016, escribía en mi diario:

“Durante los dos últimos días ha habido enfrentamientos armados fuertes. Pudimos celebrar la eucaristía el 25 por la mañana pero por la tarde los combates se intensificaron y estamos cobijados dentro de casa. La mayoría de nuestros vecinos han dejado sus casas huyendo hacia zonas más apartadas. Ayer, sentado a los pies del baobab en la puerta de nuestra casa, Mary y Lucy dos niñas de unos 6 años vinieron y se sentaron a mi regazo mientras sus madres estaban recogiendo a toda prisa sus pocas propiedades. Los tiros se oían a la distancia. Sus madres hicieron un fardo pequeño con lo esencial. Contemplando los rostros asustados de Mary y Lucy, habiéndolas visto tener que huir de sus humildes chozas ya más de tres veces en apenas 3 años, con gran tristeza y un fondo de indignación me surgía del fondo del corazón un grito: ¿Hasta cuando Dios mío tu pueblo va a tener que sufrir?"

Contamos con vuestro apoyo y vuestra oración

Pau Vidal, SJ

JRS Maban

Imatges: Albert González Farran.

Vídeo presentació grup de solidaritat per al curs 16-17

Quan es comparteix més del que es té...

...i es comparteix el que un és, passen coses que canvien el món.

Avui l'Àlvar ha dedicat tot el dia a compartir amb nosaltres les seves vivències al camp de refugiats de Maban. La vida i la mort, el dolor i la joia, el patiment i l'esperança es donen la mà a cada pas. L'experiència que han compartit els nostres alumnes dóna sentit al projecte que des d'aquí s'ha impulsat: l'educació com a mitjà per aconseguir la pau.
Els nostres alumnes han estat colpits per una realitat molt diferent de la que ells viuen dia a dia. Una realitat inabastable, inimaginable, és tant el que ens separa i tant el que ens uneix...

Agrair a l'Àlvar el seu testimoniatge i la il·lusió i la pau que transmet.

L'Àlvar a Lleida

Aquesta propera setmana podrem gaudir la presència de l'Àlvar a Lleida i al col·legi Claver.

Li desitgem un molt bona i profitosa estada.

Dia mundial del refugiat.

Roma 20 de juny 2016

Com a éssers humans, estem a la mercè de la naturalesa, a la mercè dels governs, a la mercè dels líders, a la mercè de la guerra. Estem a la mercè de forces que estan més enllà del nostre control. Aquestes forces han causat que una xifra sense precedents de 60 milions de persones - mares, pares, germans, germanes, fills i filles - 2013 hagin hagut d'abandonar les seves llars. Imagini's un país sencer com Itàlia en moviment: agafant camions, abordant basses, anant a peu, pujant a trens, amb els seus fills a coll, carregant mantes, roba i, sovint, amb les mans buides.
Aquest Dia Mundial del Refugiat, el Servei Jesuïta a Refugiats (JRS) demana que recordem que no només hem de proporcionar als refugiats un lloc segur on quedar-se, sinó també oportunitats per créixer i contribuir a la societat. Protegir amb eficàcia significa mantenir a les persones protegides de tots els mals, ja sigui la pobresa, l'aïllament, l'explotació, els falsos rumors o l'abandó.

Els refugiats en moviment, en algun moment, han d'aturar-se, i quan ho fan, canvien. A mesura que el teixit social es transforma, les comunitats d'acolliment també ho fan. Moltes persones es veuen obligades a fugir de la guerra, la persecució i l'opressió. Però nosaltres i nosaltres, com a humanitat, sembla que també estiguem fugint els uns dels altres. Instal·lats en una còmoda sensació de normalitat, ens fa por el canvi; no obstant això, el canvi no significa llançar-nos al buit sense pensar. Més aviat significa triar com volem reformar positivament les nostres societats mitjançant una trobada positiva amb els nostres veïns.

"Hem de reinventar la nostra forma d'estar junts. Hem de mostrar misericòrdia cap a l'altre i acceptar-nos mútuament, i aquest acte de misericòrdia ha de ser mutu. No prou obrir les portes; hem d'obrir la nostra ments per alliberar tot el nostre potencial com a societat", va dir el director internacional del JRS, P. Thomas H. Smolich SJ.

L'accés a una educació de qualitat permet als refugiats desenvolupar millor el seu propi potencial i contribuir plenament al creixement, enfortiment i estabilitat de les comunitats. El coneixement és l'única cosa que cap guerra o desastre els podrà arrabassar.

"Demano una educació per a tots, que no solament beneficiï a un mateix, sinó que ajudi a la millora de la seva nació. Més clarament: Sense formació no hi ha vida", va dir Seda Abdalllah Abakar, refugiat i mestre de l'escola del JRS en el campament de Goz Amir, en el Txad.

Les comunitats d'acollida a tot el món han de garantir que els refugiats no perdin el seu dret fonamental a aprendre. Eduquem-nos a nosaltres mateixos en el sentit més elevat i aprenguem uns d'uns altres. Hem d'obrir amb sinceritat la nostra ment i les nostres comunitats per alliberar el nostre potencial com a societat. Aquest Dia Mundial dels Refugiats, donem l'oportunitat de mobilitzar la nostra compassió i posar nostra Mercy in Motion.

Jacquelyn Pavilon, coordinadora internacional de comunicacions del JRS.

Jacquelyn.Pavilon@jrs.net

El Sudan del Sud, cinc anys d’independència sense conèixer la pau

El 9 de juliol del 2011, el Sudan del Sud va deixar de ser una província del Sudan i va néixer com a estat sobirà, amb el suport de gairebé el 99% del cens en un referèndum convocat a principis d’aquell any com a cirereta dels acords de pau del 2005, signats entre el govern de Khartum i els llavors rebels del sud. El pacte suposava la fi d’una guerra civil, bàsicament per la propietat dels oleoductes i els pous de petroli del sud i el reconeixement del dret d’autodeterminació de Juba. L’alegria d’aquell primer dia de llibertat, però, va ser efímera. El país més nou del món ha viscut pràcticament sempre en guerra i en perpètua crisi humanitària.
Hi ha una altra lluita al país, la de la supervivència d’una població castigada pels conflictes interns i externs, que només han agreujat una situació ja per si sola tràgica. El Sudan del Sud té uns 11 milions d’habitants. Les guerres n’han obligat 1,7 milions a fugir de casa seva i 665.000 més a buscar refugi als països del voltant. Alhora, però, acull 263.000 refugiats del Sudan, Etiòpia, la República Centreafricana i la República Democràtica del Congo. L’OCHA, l’agència per a les emergències de l’ONU, adverteix que 2,8 milions de persones tenen problemes per accedir a l’alimentació però que la xifra es pot gairebé duplicar en els pròxims mesos.

Extracte del diari Ara  09/07/2016