CINQUENA SETMANA DE QUARESMA

ESPERANÇA   Un deixeble que cercava la saviesa va preguntar al Mestre què havia de fer per trobar-la. El Mestre li va dir: “Intenta fer el següent: tanca els ulls i imagina’t a tu mateix i a tot ésser vivent caient per un precipici. I mira de comprendre que cada cop que intentes agafar-te a alguna cosa per frenar la teva caiguda, allò també cau amb tu.” Des de que vaig arribar aquí, no deixa d’impressionar-me la manera com els refugiats i desplaçats són capaços d’oferir-se bondat i ànims enmig d’un entorn que sovint convida a la deseperança. La seva vida està amenaçada. I davant d’això, prefereixen obrir-se a la bondat i tendresa a tancar-se en la seva dissort. Què és el que fa que, davant de l’amenaça de la pròpia vida, vulguem oferir el millor als altres, vulguem evitar el seu patiment i desitgem compartir amb ells el plaer de les coses senzilles de la vida? El gest d’aquestes persones s’obre pas com un feix de llum en la fosca. I així ho expressen cada Nadal: decorant amb colors plens de vida el lloc on viuen. Per ells i per nosaltres, l’esperança és decidir viure el temps que ens queda estimant. .