Per: Quincy J. Walters
20 de març de 2016
Traduït de:
Quan el sud del Sudan es va independitzar del Sudan el 2011, hi havia grans esperances que el país més nou del món podria finalment estar lliure de dècades de violència que havien afligit a la regió. En el seu lloc, una guerra civil va esclatar dos anys més tard, matant a milers i desplaçant a més de 2 milions de persones.
Un acord de pau va ser signat l'agost passat, però la lluita continua i el país encara s'enfronta a enormes reptes - incloent un increment de la fam, la violència contínua i un sistema d'educatiu amb problemes.
Amb una població de 11 milions, Sudan del Sud té una major proporció de nens en situació escolar que qualsevol altre lloc al món. Més de la meitat dels nens en edat escolar primària i secundària del país, fins als 15 anys, no estan assistint a l'escola, segons UNICEF.
Al febrer es va iniciar l'any escolar del país, i ja hi ha signes que més estudiants estan assistint de les aules. UNICEF diu que el saqueig i la violència a la ciutat de Malakal ha deixat efectivament més de 13.000 nens sense accés a l'educació. I, en general, és massa aviat per saber quants dels aproximadament 1,8 milions de nens en edat escolar del país estan inscrits, va dir Nguyen Phuong, cap d'educació i desenvolupament dels
adolescents al Sudan del Sud, de UNICEF.
En molts casos, les probabilitats estan en contra d'ells. "La violència es desferma i propaga, de manera que aquests nens no han hagut de marxar de casa una o dues vegades -han hagut de desplaçar-se diverses vegades en l'últim parell d'anys", va dir Nguyen. "La gent està corrent per les seves vides." La inestabilitat, va dir, fa que sigui difícil establir espais d'aprenentatge.
Moltes escoles estan tancades o destruïdes. Moltes escoles han estat tancades pel govern o ocupades o malmeses per persones desplaçades a l'interior o en grups armats. Més de 800 escoles van ser destruïdes entre desembre de 2013 i agost de 2015, quan es va signar l'últim acord de pau. Més de 6.000 escoles es poden seguir fent servir, però no tenen recursos. "La majoria de les escoles tenen molt males instal·lacions i en alguns llocs, no es poden anomenar escoles", va dir Nguyen. "Es tracta bàsicament d'un arbre i una pissarra."
Al Sudan del Sud, només el 27 per cent dels adults saben llegir. En molts casos, els mestres no són molt més grans que els seus estudiants. Nguyen va dir que al voltant del 37 per cent dels mestres té certificació d'ensenyament real. Un percentatge igual només han assolit l'equivalent d'una educació de 2n d’ESO.
Tot i així, la situació no està totalment perduda. El nombre d'escoles, professors, aules i alumnes tots han augmentat des que el Sudan del Sud va obtenir la independència. I fins i tot en les circumstàncies més bàsiques l’educació es pot donar. "Una classe sota l'arbre amb un mestre de 2n d’ESO no és l'ideal, però és un començament. Es dóna a conèixer que hi ha un desig i fam de l'educació”, diu en Nguyen.
Les escoles poden proporcionar una xarxa de seguretat per als nens les vides dels quals han estat marcades per la violència. Els dibuixos de llapis de colors per part d'alguns nens que van a l'escola donen una idea dels horrors que han vist: imatges de cabanes al foc, els homes amb armes de foc i les dones cobertes de sang, diu en Nguyen.
Per a aquells que no van a l'escola, encara poden tenir problemes més greus. "Els adolescents homes, quan romanen en repòs, sense educació, sense cap tipus de compromís positiu, són susceptibles de ser reclutats pels grups armats i les forces armades", va dir. "Les nenes corren gran risc de violència basada en el gènere i el matrimoni forçat."
Un problema crònic. Per a Daniel Majok Gai, que construeix escoles sense afany de lucre a través del seu
Projecte d'Educació del Sudan del Sud, la crisi actual es fa ressò del que va succeir durant la seva infància. En la dècada de 1980, als 6 anys, es va convertir en un dels anomenats Nens Perduts - els prop de 20.000 nens desplaçats o orfes durant la perllongada guerra civil del Sudan, que va durar des de 1983 fins al 2005.
Va obtenir un certificat de secundària en un camp de refugiats a Kenya abans de venir als Estats Units com a refugiat, després de 14 anys de ser desplaçats. Va tornar a Sudan del Sud el 2011 per centrar-se en proporcionar l'educació. El seu projecte ha construït una escola de primària i una de secundària, així com un
internat de nenes, amb l'objectiu de crear un "entorn educatiu propici i agradable per a tots els nens", diu.
"Sense educació, no es pot evitar que siguin traumatitzats. Però per a aquells que estan a l'escola, el seu futur és brillant."
UNICEF treballa amb voluntaris locals que van de porta en porta per determinar les necessitats educatives i han treballat en estreta col·laboració amb els comitès de gestió escolar i les autoritats educatives per ajudar a restablir llocs per aprendre.
Nguyen va visitar una ciutat on els grups armats recluten joves per lluitar i es va reunir amb una mare que mai no havia rebut una educació formal. "Ella plorava perquè no creia que mai hi hagués hagut una oportunitat d’anar a l’escola per a ningú de la seva família", va dir Nguyen. "Així que la perspectiva que el seu fill de
16 anys anés a l'escola per primera vegada va ser tan gran que es podria pensar que li havien dit que anava a Harvard."
Drets d'autor 2016 NPR.
Per veure més informació, visiteu http://www.npr.org/.
