Vídeo presentació grup de solidaritat per al curs 16-17

Quan es comparteix més del que es té...

...i es comparteix el que un és, passen coses que canvien el món.

Avui l'Àlvar ha dedicat tot el dia a compartir amb nosaltres les seves vivències al camp de refugiats de Maban. La vida i la mort, el dolor i la joia, el patiment i l'esperança es donen la mà a cada pas. L'experiència que han compartit els nostres alumnes dóna sentit al projecte que des d'aquí s'ha impulsat: l'educació com a mitjà per aconseguir la pau.
Els nostres alumnes han estat colpits per una realitat molt diferent de la que ells viuen dia a dia. Una realitat inabastable, inimaginable, és tant el que ens separa i tant el que ens uneix...

Agrair a l'Àlvar el seu testimoniatge i la il·lusió i la pau que transmet.

L'Àlvar a Lleida

Aquesta propera setmana podrem gaudir la presència de l'Àlvar a Lleida i al col·legi Claver.

Li desitgem un molt bona i profitosa estada.

Dia mundial del refugiat.

Roma 20 de juny 2016

Com a éssers humans, estem a la mercè de la naturalesa, a la mercè dels governs, a la mercè dels líders, a la mercè de la guerra. Estem a la mercè de forces que estan més enllà del nostre control. Aquestes forces han causat que una xifra sense precedents de 60 milions de persones - mares, pares, germans, germanes, fills i filles - 2013 hagin hagut d'abandonar les seves llars. Imagini's un país sencer com Itàlia en moviment: agafant camions, abordant basses, anant a peu, pujant a trens, amb els seus fills a coll, carregant mantes, roba i, sovint, amb les mans buides.
Aquest Dia Mundial del Refugiat, el Servei Jesuïta a Refugiats (JRS) demana que recordem que no només hem de proporcionar als refugiats un lloc segur on quedar-se, sinó també oportunitats per créixer i contribuir a la societat. Protegir amb eficàcia significa mantenir a les persones protegides de tots els mals, ja sigui la pobresa, l'aïllament, l'explotació, els falsos rumors o l'abandó.

Els refugiats en moviment, en algun moment, han d'aturar-se, i quan ho fan, canvien. A mesura que el teixit social es transforma, les comunitats d'acolliment també ho fan. Moltes persones es veuen obligades a fugir de la guerra, la persecució i l'opressió. Però nosaltres i nosaltres, com a humanitat, sembla que també estiguem fugint els uns dels altres. Instal·lats en una còmoda sensació de normalitat, ens fa por el canvi; no obstant això, el canvi no significa llançar-nos al buit sense pensar. Més aviat significa triar com volem reformar positivament les nostres societats mitjançant una trobada positiva amb els nostres veïns.

"Hem de reinventar la nostra forma d'estar junts. Hem de mostrar misericòrdia cap a l'altre i acceptar-nos mútuament, i aquest acte de misericòrdia ha de ser mutu. No prou obrir les portes; hem d'obrir la nostra ments per alliberar tot el nostre potencial com a societat", va dir el director internacional del JRS, P. Thomas H. Smolich SJ.

L'accés a una educació de qualitat permet als refugiats desenvolupar millor el seu propi potencial i contribuir plenament al creixement, enfortiment i estabilitat de les comunitats. El coneixement és l'única cosa que cap guerra o desastre els podrà arrabassar.

"Demano una educació per a tots, que no solament beneficiï a un mateix, sinó que ajudi a la millora de la seva nació. Més clarament: Sense formació no hi ha vida", va dir Seda Abdalllah Abakar, refugiat i mestre de l'escola del JRS en el campament de Goz Amir, en el Txad.

Les comunitats d'acollida a tot el món han de garantir que els refugiats no perdin el seu dret fonamental a aprendre. Eduquem-nos a nosaltres mateixos en el sentit més elevat i aprenguem uns d'uns altres. Hem d'obrir amb sinceritat la nostra ment i les nostres comunitats per alliberar el nostre potencial com a societat. Aquest Dia Mundial dels Refugiats, donem l'oportunitat de mobilitzar la nostra compassió i posar nostra Mercy in Motion.

Jacquelyn Pavilon, coordinadora internacional de comunicacions del JRS.

Jacquelyn.Pavilon@jrs.net

El Sudan del Sud, cinc anys d’independència sense conèixer la pau

El 9 de juliol del 2011, el Sudan del Sud va deixar de ser una província del Sudan i va néixer com a estat sobirà, amb el suport de gairebé el 99% del cens en un referèndum convocat a principis d’aquell any com a cirereta dels acords de pau del 2005, signats entre el govern de Khartum i els llavors rebels del sud. El pacte suposava la fi d’una guerra civil, bàsicament per la propietat dels oleoductes i els pous de petroli del sud i el reconeixement del dret d’autodeterminació de Juba. L’alegria d’aquell primer dia de llibertat, però, va ser efímera. El país més nou del món ha viscut pràcticament sempre en guerra i en perpètua crisi humanitària.
Hi ha una altra lluita al país, la de la supervivència d’una població castigada pels conflictes interns i externs, que només han agreujat una situació ja per si sola tràgica. El Sudan del Sud té uns 11 milions d’habitants. Les guerres n’han obligat 1,7 milions a fugir de casa seva i 665.000 més a buscar refugi als països del voltant. Alhora, però, acull 263.000 refugiats del Sudan, Etiòpia, la República Centreafricana i la República Democràtica del Congo. L’OCHA, l’agència per a les emergències de l’ONU, adverteix que 2,8 milions de persones tenen problemes per accedir a l’alimentació però que la xifra es pot gairebé duplicar en els pròxims mesos.

Extracte del diari Ara  09/07/2016

 

A què juguen els nens i nenes a Sudan del Sud?

Entre tanta guerra, els nens juguen. Poblen els camps de desplaçats, corren descalços entre escombraries i cristalls, malbaraten tota la seva energia en terrenys abandonats, entre contenidors i ruïnes. Aquests són alguns dels jocs que practiquen en el recinte protegit de l'ONU en Malakal i en el veí camp de desplaçats en Wau Shilluk, a l'altre costat del Nil.

En aquesta sèrie d'articles  Andrea Valverde ( https://twitter.com/andrea_valverd ) analitza  diferents aspectes de la vida de les persones en camps de refugiats de Sudan del Sud.
Us deixem l'enllaç.

EL LABERINTO DE SUDÁN DEL SUR

Capítulo VI: Juguetes 

Males noticies prop la frontera de Sudan del Sud amb Etiòpia.

Malauradament ens arriben males noticies des de Sudan del Sud. Prop la frontera amb Etiòpia, lladres de bestiar van matar 208 dones i nens i en rapten 108 més.

L’atac va ocórrer a la regió de Gambela, a l’oest d’ Etiòpia, que manté una frontera porosa amb el Sudan del Sud. A la zona viuen gairebé 300.000 refugiats sud-sudanesos que van fugir de la guerra, iniciada l’any 2013 entre el president Salva Kiir, d’ètnia dinka, i els rebels liderats per l’exvicepresident Riak Machar, líder dels nuer. Encara que les dues parts han encoratjat l’antic odi entre diverses ètnies, no es tracta d’un conflicte tribal sinó d’una lluita pel poder i el control dels recursos.

En el segrest massiu de Gambela, que no va afectar el camp de refugiats sinó pobles veïns, sí que hi ha una aroma tribal. Segons diversos supervivents, els assaltants eren d’ètnia murle, que en el passat ja havien protagonitzat atacs similars, encara que mai tan sagnants, i havien robat vaques i segrestat a nens per criar-los com a propis.

En aquesta ocasió, alguns testimonis van dir que havien vist entre els lladres murle diversos homes dinka, a qui van reconèixer per les escarificacions als seus rostres. La virulència de l’atac va desconcertar molt. “Si havien vingut només a robar-nos els nostres ramats, per què tots aquests assassinats?”, va assenyalar Bol Chuol, un dels supervivents, a The New York Times. Chuol, que va veure com s’emportaven el seu fill, va acusar els assaltants de rabejar-s’hi: “Seguien la gent per matar-la fins i tot quan ja tenien totes les vaques”.

Podeu llegir tot l'article de la Vanguardia en aquest enllaç.