Finalment Europa desperta al drama humà de milions de persones refugiades arreu del món, ara que truquen a la porta amb imatges brutals.
Endavant companys, cal anar més lluny, ara és l'hora favorable ara és el temps de la solidaritat i l'acollida incondicional.(2 Cor 6,2)
Aquí podeu trobar un article que en Santi Torres i jo vàrem escriure al Juliol i surt publicat en el moment oportú.
Quaderns de Cristianisme i Justícia
Pau Vidal.
.
4 d’octubre del 2015
13 de setembre del 2015
Jambatan
Aquest matí, dins de la missa d'inici de curs, s'ha presentat el nom oficial de la nostra campanya: Jambatan, que en una de les llengües que es parla a Sudan del Sud vol dir Pont.
Pont com el que estem bastint entre els alumnes, exalumnes, pares i educadors de la nostra escola i el camp de refugiats de Maban on hi viuen entre ells el Pau Vidal s.j. i l'Àlvar Sanchez s.j. exalumne i exprofessor nostre.
El director de l'escola, Javier Puyol, en nom de la comisió del projecte Jambatan, ens ha anunciat l'acte central d'aquest curs que comencem: el 9 d'abril estem tots convocat a la LLotja de Lleida per participar en un macrofestival que duran a terme els nostres alumnes.
Vinga ja us ho podeu anotar a l'agenda.
6 de setembre del 2015
Setembre 2015
Des del camp de refugiats de Gendrassa, a Maban, al nordest del país més
jove del món, el Sud Sudan, els nostres amics Àlvar Sànchez sj. i Pau
Vidal sj. ens envíen una mostra d'afecte i agraïment per l'ajuda rebuda
durant el passat curs acàdèmic. El darrer 26 d'agost es va signar un
tractat de pau entre el President del Sud Sudan i els rebelds. Desitgem
que representi ben aviat una millora de la seguretat i de les condicions
de vida per a les famílies refugiades.
UN PONT ENS UNEIX AMB EL SUD SUDAN from Sergi Rosell Urchulutegui on Vimeo.
31 d’agost del 2015
GRACE AKON,
LA NENA QUE VA VOLER ESTUDIAR
XAVIER ALDEKOA MINGKAMAN. SUDAN DEL SUD
(De la Vanguardia, 31 agost 2015)
 | |
| Grace Akon, la nostra petit heroïna |
Grace Akon ja feia una estona que tremolava de por quan un cop sec amb la culata d’una pistola la va fer caure. Encara atordida, va pensar que amb 16 anys era massa jove per morir. Un home armat amb una AK47 se li va acostar i li va advertir que l’hi preguntaria per última vegada: volia tots els diners que portés.
Que la Grace insistís que no tenia res malgrat que amagava cent dòlars
entre la roba és possiblement la màxima demostració de les ganes d’aprendre.
La Grace va arriscar la vida perquè aquests diners eren la seva última
opció per tornar a estudiar. Aquesta és la història de com la nena més llesta
del Sudan del Sud va travessar un país en guerra, va esquivar matances i
l’assalt d’uns bandits perquè un bon dia un metge jubilat de Barcelona va
decidir donar-li una oportunitat.
Vaig conèixer la Grace l’estiu de l’any 2013 a Mingkaman. En aquell
assentament de desplaçats al costat del Nil Blanc, al centre del país, més de
9.000 persones es refugiaven en cabanyes de branques després de fugir dels
combats a Bor, una ciutat uns cinquanta quilòmetres més al nord.
Prima i alta, la Grace em va preguntar amb una veu aflautada si la podia
ajudar. Ja no va parar de preguntar. En el reportatge “ En depèn el futur ”,
publicat poc després a La Vanguardia, vaig escriure això sobre ella: “ Ho
confesso abans que continueu llegint: sé que no trobaré una nena tan brillant,
tan desperta i amb tantes ganes d’estudiar com la Grace.(...) Li vaig preguntar
quin era el principal problema al campament. A la vora del riu, s’aixecaven
centenars de botigues, no hi havia electricitat, ni aigua potable i la
dependència de l’ajuda humanitària era total. Però la Grace no s’ho va pensar:
“ El principal problema ? Que no hi ha escola; vuit mesos ja ”, va dir.
Amb prou feines era una adolescent, però, potser perquè havia vist coses
que ja no podria oblidar, anhelava aprendre en pau.
Volia estudiar Medicina”.
GENEROSITAT
Després de llegir a ‘ La Vanguardia’
sobre la Grace, un metge català
li va voler pagar els estudis.
Pocs dies després, ja de tornada a Barcelona, em va sonar el mòbil. Un
metge jubilat, que no va dir com es deia, havia llegit la història al diari i
s’oferia a pagar els estudis de la Grace. Vaig trigar tres setmanes a
localitzar-la perquè, com que no hi havia electricitat a l’assentament, la
Grace només podia carregar el telèfon quan els cooperants d’una oenagé
visitaven la zona. Quan per fi la vaig trobar, amb prou feines vaig poder
anunciar-li la notícia i la conversa es va tallar.
Aleshores jo no ho sabia, però amb allò n’hi va haver prou, perquè de
vegades amb una promesa de futur n’hi ha prou quan no es té res més.
La Grace recorda bé aquella trucada. “ Va ser una felicitat que va arribar
del no-res. Ho havíem perdut tot, em sentia malalta, pensava que la meva vida
s’havia acabat i de sobte... ah!, la vida és una sorpresa!”, explica.
No tenia cap manera de tornar a contactar amb mi, o sigui que la Grace va
apostar a tot o res: com que les escoles del país estaven tancades, va decidir
que alimentant-se de galetes i cacauets, per arribar a la frontera de Kènia.
Els combats cosien tot el trajecte i el viatge era tan perillós – uns
rebels van massacrar tots els passatgers d’un autobús a la mateixa ruta per on
ella havia de passar l’endemà – que alguns companys de viatge van decidir no
continuar.
La Grace no ho va dubtar. “ Havia d’aconseguir-ho, tornar no era una opció
”, diu. Quan per fi va creuar la frontera, sense diners ni possibilitat de
demanar ajuda, va haver de córrer per la seva vida durant tres dies. “ Una nit
em van despertar els crits.
Vénen els nuer, vénen els nuer! Ens venien a buscar amb matxets i pals.
Estava molt cansada, però vaig córrer tant com vaig poder, pensava que el cor
m’explotaria.
Van matar molta gent ”, explica.
 |
| VIATGE PERILLÓS Durant les tres setmanes de ruta cap a Kènia es va escapar de matances i assalts |
Gairebé un mes després de la breu conversa per telèfon amb aquest
periodista, la Grace va arribar al seu objectiu: Bungoma, una ciutat a l’est de
Kènia.
Completament aliè a la seva odissea, pensant-se que encara estava
incomunicada al camp de desplaçats del Sudan de Sud, pendent d’una promesa, el
24 de novembre a les 12.45 del migdia vaig veure com s’obria una finestra de
conversa del meu compte de Facebook.
—“ Hola, Xavi, sóc la Grace.
Com estàs ? Truca’m. Sóc a arribaria com pogués a la veïna Kènia per
trobar-ne una. Abans de pujar-la a la llanxa amb què va començar una odissea
pròpia d’herois hel · lens i no d’una nena adolescent, el seu pare va resar mil
vegades per ella, li va regalar una llibreta verda amb consells escrits a mà i
li va col · locar tots els estalvis de la família a la motxilla: 130 euros. “
Ens vam abraçar i vam plorar molt, però alhora érem feliços. Ho havia d’
aconseguir per la meva família ”, diu.
Aquell dia, la Grace va encetar un viatge de tres setmanes i més de 3.000
quilòmetres, dormint en autobusos o al carrer i Kènia. He vingut perquè aquí hi
ha escoles ”, va escriure.
Vuit mesos després de començar l’escola, la Grace somriu quan li dic que
s’ha engreixat.
Troba a faltar els seus pares i els seus quatre germans – Mabior, Anna,
Amose i Malith–. “ Tant de bo ells també poguessin estudiar ”, diu amb desig. Encara
li costa parlar amb la llengua suahili, nova per a ella, i ha fet un munt
d’amics, explica. I també porta una sorpresa:
– Tinc els resultats dels exàmens – diu –, i saps què ? Sóc la 9a estudiant
amb més bones notes de cent alumnes!
27 d’agost del 2015
11 d’agost del 2015
Emergència a Sudan del Sud
As the humanitarian crisis in South Sudan worsens, humanitarian agencies
are under increasing pressure to provide basic live saving services.
However, in a country where education services are far from sufficient,
extending learning opportunities to displaced persons must also be
prioritized.
“Life is not only about a body to be fed, a body to be sheltered but life is also about meaning, learning and preparing for a future,” said Pau Vidal SJ, JRS Project Director in Maban, South Sudan.
In Maban, South Sudan JRS prioritises educational opportunities for those on the margins by training 100 teachers from refugee and host communities in English and teaching methodology as well as social studies, science and math.
The JRS team in Maban also provides early childhood education, adult English literacy courses, pastoral accompaniment and psychosocial services.
This video was produced by Andrew Ash.
Mentre la crisi humanitària en Sudan Del sud empitjora, les agències humanitàries són sota pressió creixent per proporcionar serveis bàsics a la població. Tanmateix, en un país on serveis d'educació són lluny de ser suficients, extendre les oportunitats d'aprenentatge a persones desplaçades, també ha de ser una prioritat.
La vida no és només sobre alimentar-se i estar sota cobert, també tracta sobre significat, aprenentatge i preparar-se de cara al futur, , ens diu Pau Vidal S.J. Director de Projecte del JRS en Maban, Sudan del Sud.
A Maban, el servei de jesuïtes pels refugiats (JRS) prioritza les oportunitats d'educació per aquells que viuen aïllats, formant 100 mestres refugiats i de centres d'acollida en Angles, ensenyant la metodologia aixi com estudis socials, ciències i matemàtiques
L'equip JRS al Maban, també proporciona educació per als més petits, cursos d'anglès per adults, acompanyament pastoral i serveis psicosocials
Aquest vídeo ha estat produït per Andrew Ash
“Life is not only about a body to be fed, a body to be sheltered but life is also about meaning, learning and preparing for a future,” said Pau Vidal SJ, JRS Project Director in Maban, South Sudan.
In Maban, South Sudan JRS prioritises educational opportunities for those on the margins by training 100 teachers from refugee and host communities in English and teaching methodology as well as social studies, science and math.
The JRS team in Maban also provides early childhood education, adult English literacy courses, pastoral accompaniment and psychosocial services.
This video was produced by Andrew Ash.
Mentre la crisi humanitària en Sudan Del sud empitjora, les agències humanitàries són sota pressió creixent per proporcionar serveis bàsics a la població. Tanmateix, en un país on serveis d'educació són lluny de ser suficients, extendre les oportunitats d'aprenentatge a persones desplaçades, també ha de ser una prioritat.
La vida no és només sobre alimentar-se i estar sota cobert, també tracta sobre significat, aprenentatge i preparar-se de cara al futur, , ens diu Pau Vidal S.J. Director de Projecte del JRS en Maban, Sudan del Sud.
A Maban, el servei de jesuïtes pels refugiats (JRS) prioritza les oportunitats d'educació per aquells que viuen aïllats, formant 100 mestres refugiats i de centres d'acollida en Angles, ensenyant la metodologia aixi com estudis socials, ciències i matemàtiques
L'equip JRS al Maban, també proporciona educació per als més petits, cursos d'anglès per adults, acompanyament pastoral i serveis psicosocials
Aquest vídeo ha estat produït per Andrew Ash
.
16 de juliol del 2015
ANEU-VOS PREPARANT
El
dimarts passar, un grup de gent del Claver ( pares, alumnes, exalumnes, pares
d'exalumnes, direcció, professors....) ens vam aplegar per recollir una
proposta del grup d'alumnes que estan tirant endavant el nostre pont particular
amb Sudan del Sud.
No us
podem explicar encara de que va tot, només PREPAREU-VOS per que la farem
grossa!!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)